Silenci

Silenci nocturn, tan sols silenci.
Silenci callat, només silenci.
Llavis closos, un clapoteig, gairebé mut,
s’esmuny entre les ombres del temps.
És de nit, i, com ho saps, et desclous a l’infinit.

Hi ha una certa fredor en aquesta penombra
i jo m’hi ennuego inevitablement.
Una fregadissa aspra, contínua, rera la porta
es torna incessant quan el teu silenci inunda l’espai.

Intento fugir del paisatge de tenebres grises
però sóc presa involuntària de la teva omnipresència.

Silenci, silenci de cera, tan sols silenci.
Silenci, silenci de ble, potser silenci…

La teva nuesa és un far marí en aquesta tempesta inútil.
Inútil de sal, inútil de pluja, inútil.

Silenci, silenci nocturn, inútil silenci.

Jordi Gomara. Vallromanes, 16 de maig de 2006. Temps de neus