17 de maig 2006

* Pascualito "el chocolatero" o com el teu propi partit et fa el buit

És impressionant l'aixecada de camisa que ens fan els “nostres representants” que treballen “per la democràcia”. El president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, destitueix del govern els consellers d’Esquerra Republicana de Catalunya. Primera cosa que no té molt sentit, si ERC, PSC i ICV són socis de govern i sent aquestes les tres forces que elegeixen el president de mútu acord, com s'entén que el president, que a més representa els tres partits, pugui separar un dels seus socis –el majoritari a més a més- del govern si ni tan sols ha tingut lloc una moció de censura. La llei ho permet, el president pot canviar als seus consellers, però no podem oblidar que el govern està format per tres socis i no sembla lògic que aquesta societat pugui desfer-se impunement des d'una sola de les parts, però, a la pràctica, així hi ha succeït. El motiu? Evident: el president de la Generalitat, membre d'un partit català anomenat PSC rep ordres dels seus caps de Madrid. Pasqual Maragall s'ha quedat sol i no sembla estar molt content amb la destitució dels consellers d’ERC. (Recomano llegir l'article del meu amic Saül Gordillo).

Motiu aparent de la decisió presa per Pasqual Maragall: els membres d'un govern poden discrepar, però quan cal defensar una postura, aquesta ha de ser unitària, i el NO a l’Estatut d’Autonomia defensat per ERC des de les seves pròpies bases (les assemblees del partit) trenca amb la postura que mantenen els dos altres socis del govern. Però hi ha dos detalls importants que no poden obviar-se:

- La reforma d’Estatut d’Autonomia no és un projecte sorgit del govern, ni dels seus membres, ni dels socis de govern, sinó que és un projecte emanat del Parlament, amb diferents partits i on cadascun d'ells pot prendre la postura que més li sembli convenient segons el seu ideari i programa polític

- Mai no s'ha consensuat una postura governamental entorn de la reforma d’Estatut d’Autonomia, sinó que s'ha pretès forçar un dels socis del govern per tal que adopti una posició respecte a un acord que s'ha pres a Madrid entre el president del govern espanyol i el cap de l'oposició al govern català; cosa que no sembla d’allò més desitjable, atès que l'oposició no és el govern, sinó tot el contrari, i si bé, al principi, aquesta oposició mantenia una postura unitària amb els tres partits que formen el govern de la Generalitat per a defensar el projecte de reforma aprovat en el parlament català, després, com és ben sabut, ells van acordar el que els va convenir, en solitari amb el president espanyol, trencant així el pacte de postura unitària. (Veure l'article del meu amic Garrofaire)

A continuació –el mateix dia que els consellers de ERC traspassen les seves carteres als nous consellers socialistes- el president del govern català afirma que el tripartitt té encara molt futur pel davant. Tal cosa enutja al president d’ERC que diu, seguidament, que tal afirmació és quelcom que no arriba a ser-hi ni una broma de mal gust, doncs si ERC ha estat separat del govern quin sentit té fer suposar que el govern tripartit té encara molta vida pel davant?

Per a mi està molt clar, Pasqual Maragall no està d'acord amb haver “acomiadat” els seus socis de govern, però se n’ha sentit obligat. I d'altra banda, tenim el Sr. Artur Mas que mai va digerir la derrota electoral i que està esperant que a “riu regirat hi hagi guany de pescadors”. Ara s'obren moltes incògnites a Catalunya. El desastre de reforma d’Estatut que han aprovat les Corts Espanyoles, crec que hauria de passar a millor vida, com li va passar al malmès projecte de Constitució Europea. Com és d'esperar, aviat hauran de convocar-se eleccions al Parlament Català, atès que aquest estrany govern en minoria que ha quedat a Catalunya estaria destinat a ser devorat pels àvids de poder de CiU. Ara Jordi Sevilla afirma que Montilla seria un bon candidat a la Presidència del Govern Català; no gaire després d'haver dit que no era un bon moment per a proposar a “un xarnego” com president a la Generalitat, afirmant que no hi ha motiu per a pensar que els catalans posarien en qüestió a un president que no tingués “pedigrí catalanista”.

S’hi volen treure de sobre, sens dubte, a Pasqual Maragall des de les altes instàncies del seu partit i del partit socialista espanyol, i no amb un sentit estricte de democràcia i, menys encara, d’assamblearisme de partit (en aquests partits com el PSOE i el PSC les coses es decideixen des de les cúpules com a CCOO i UGT, aquí la democràcia compta poc, els militants, els quals paguen les quotes i els quals trien als seus representants no tenen absolutament gens a dir, ni tan sols en són escoltats).

Però l'estratègia per a carregar-se a Pasqual Maragall, deixant-lo en evidència una i altra vegada, els donarà molt mal resultat. Hom pot presumir, sens risc a equivocar-se, que el PSC, que mai ha aconseguit els suficients escons en el parlament català, està cavant la seva pròpia tomba, i tret de Pasqual Maragall, no té polítics amb prou carisma ni amb les qualitats suficients ni necessàries perquè posseeixin la mínima seducció davant l'electorat català. I per altra banda, la tossudesa en mantenir la postura negativa al projecte d'Estatut Català provinent de les Corts Espanyoles per part d’ERC, malgrat el preu que n’hi ha hagut de pagar, donarà com a conseqüència, no només la recuperació del seu electorat, sinó que a més despertarà la simpatia de nous votants cap a aquest partit. Ara bé, dubto molt que ERC, encara i així, pugui obtenir els suficients vots com per a poder governar per si sol, és evident, i l'ombra obscura de CIU (i la seva política dretana burgesa) pesa encara molt entre l'electorat català.

Un pacte CIU-ERC per a governar després de les pròximes eleccions em sembla fer marxa enrere, ja hem tingut, abans del tripartit, 23 anys de dur continuisme polític a Catalunya com per a tornar a suportar la mateixa càrrega. Però queda alguna altra alternativa? M'encantaria que ERC pogués governar de nou a Catalunya, però amb qui?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada