Aquest post, originalment, ha estat escrit la nit del diumenge 14 de maig, desprès de la trobada de blocaires a Sant Pol
Avui ha estat un dia molt maco. He compartit gran part del dia amb gent molt interessant, amb gent molt guapa, "algunas más que otros", hehehe... Potser demà en faré una crònica. No hi he portat la videocàmera a Sant Pol, ni tan sols la càmera fotogràfica, que me l'he deixada a sobre del piano. Tanmateix d'altres, en aquests propers dies, hi aportaran les seves obres fotogràfiques de la trobada que immortalitzarà el moment. El moment i l'espai, el moment en un espai determinat, l'espai en un moment determinat.
Demà potser en faré una crònica. Potser demà, demà potser. Avui ha estat un dia lluminós, el sol ens hi ha acompanyat calladament. Sinó fos casat diria que m’he enamorat, sinó fos tan gran diria que m’he enamorat, sinó estigués enamorat diria que m’he fet massa gran, sinó estigués enamorat diria que m’he casat. La gent m’ha enamorat; “algunas más que otros”. Els hi ha que han marxat sense acomiadar-se’n o potser jo no m’he acomiadat d’alguns quan han marxat. Tot és tremendament relatiu. Tant se val; avui ha estat un dia resplendent. El sol ens hi ha acompanyat calladament. Era a Sant Pol i era diumenge, era diumenge i crec que era a Sant Pol.
Gràcies a tots per aportar la vostra bellesa humana...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada