Com que no escrivia, vaig estar pensant

Com que no escrivia, vaig estar pensant, i pensant vaig arribar a les conclusions següents:

• Quan em sento “tan àcrata" entenc que només “el col·lectivisme” és veritable.
  
• Vaig aprendre que l'individualisme és “el parany” del sistema que ens intenta devorar envers “allò conegut”, l'evolució des de la dictadura imperial fins a la democràcia autoritària actual.
  
• Només vaig aprendre en el meu llarg caminar que sóc lliure en la mesura que tu ho ets, i que la teva llibertat depèn de la meva responsabilitat d'assumir-te i d'assumir-me, tu no ets si jo no sóc.
  
• El mal anomenat "anarco-capitalisme” és una contradicció en si mateix, doncs dins d’un sistema capitalista no pot haver-hi llibertat mútua, respecte mutu i responsabilitat mútua, a causa de la posició de desigualtat de la qual s’hi parteix. Aquest sistema contractual dóna lloc sens dubte a coses com jo tinc AIXÒ, tu tens això, si pretens tenir una mica més que et permeti viure mínimament has d'acceptar aquest “contracte lliure” entre ambdós; és el que hi ha: “acceptes el contracte o queda't amb això que tens”. Jo tinc la propietat, tu tens la força del treball, la força de l'esforç.
  
• A l’anarco-capitalisme”, o “anarquisme de dreta” no pot deixar de donar-se el principi de coacció i de coerció, impensable en el llibertarisme i a l’acràcia, doncs la conducta capitalista engendra en si mateixa la dominació i aprofitament de l'un per l'altre, com hi he apuntat anteriorment.
  
• L'individualisme no pot ser la base de l'anarquisme, doncs, ja ho he dit: la meva llibertat s'amida respecte a la teva llibertat i la teva llibertat s'amida respecte a la meva. Solament la socialització humana i el seu aprenentatge col·lectiu pot i ha de permetre que s’hi doni la llibertat “individual i col·lectiva” i la responsabilitat “individual i col·lectiva” respecte a l'altre.
  
• L'ésser humà ha “d’aprendre” a entendre, descobrir i “gestionar” les seves emocions, la seva creativitat i els mecanismes psicològics al seu abast i entrenar-los individualment i de manera grupal per a poder exercir la seva llibertat, crear els seus àmbits i/o espais de felicitat i de satisfacció personal i poder conviure socialment.
  

Sovint no entenc per quin motiu ens compliquem tant la vida, si tot sol ser més senzill del que sembla.


Imatge/il·lustració: http://www.galli-art.com