Entrevista a Manuel Valls

Intento no perdre’m mai, si puc, el programa La nit al dia de la Mònica Terribas aTV3 (malgrat que habitualment em quedo dormit al sofà) no sols per l’originalitat pròpia del programa, el bon afer i la professionalitat de la directora i presentadora, per la qualitat dels convidats i de les entrevistes, sinó també perquè crec, i penso no anar pas massa errat, que és un dels apartats d’allò de més lúcids que hom hi pot trobar avui dia als mitjans de comunicació tradicionals. L’altre nit vam poder gaudir l’entrevista a Manuel Valls, diputat a l’assemblea francesa i alcalde d’Evry, a la regió de París; una de les ciutats que han viscut més en si mateixes els incidents violents darrers a l’estat francès. Em va sorprendre molt que, com alcalde d’una ciutat de 50.000 habitants –o sigui que va viure tan a prop els esclats de violència- i que, com a membre de l’assemblea francesa, fos tan autocrític i “sincer”, com a polític, sobre les possibles causes que haurien portat, com a conseqüència, cap a aquests incidents. Va posar molt en dubte especialment allò que alguns anomenen els valors de la república francesa i va declarar que el problema francès venia arrossegant-se a causa d’una política molt mal duta a terme durant els darrers 30 anys, on hi han hagut governs tant de l’esquerra com de la dreta francesa, afirmant que els aldarulls havien posat al descobert no tan sols que la política francesa havia estat un gran fracàs, sinó, a més a més, que aquests incidents han servit per a poder començar a reflexionar-hi i tractar de poder construir a partir d’aquí un nou tipus de model social que fos més just socialment, apostant especialment per l’educació i el model cultural.

Us deixo aquí una petita col·lecció de frases extretes literalment del vídeo de l’entrevista –Manuel Valls és nascut a la Catalunya ‘espanyola’- i he fet aquest recull breu car no es tracta ara de fer tampoc una tesi doctoral sobre el tema. Espero que en tragueu profit. Si em ve de gust un altre dia, intentaria extreure alguna altra frase que em sembli significativa:

- El model francès ha fracassat...

...hi ha una violència que és inacceptable i s’ha d’acabar amb aquesta violència i, al mateix temps, si no aportem solucions, canvis molt forts a nivell de polítiques culturals, educatives, per lluitar contra l’atur, que és de molt alt nivell a aquests barris, serà molt difícil sortir d’aquesta situació i aquesta violència que hem conegut la tornarem a conèixer d’una altra forma en els pròxims anys.

(entrevistadora) -Quin nivell de consciència hi ha a l’assemblea francesa, de la qual vostè forma part com a diputat i com a alcalde amb l’exemple propi de dir ‘a la meva ciutat hi passa això’...

...hi ha consciència del fracàs d’aquest model o s’atribueix a la immigració això?

- Hi ha consciència però és molt difícil buscar (és d’entendre que vol dir ’acceptar’) la responsabilitat i és molt fàcil dir que és culpa dels pares o de la immigració o de la poligàmia... ...dels altres governs, i aquesta consciència, a més, és una mala consciència, i molts polítics de dreta com d’esquerra voldrien acabar amb aquestes imatges i sobretot passar al debat tradicional... ...i a mi em sembla, que en canvi, això ha commogut tota la societat i ha canviat els esquemes polítics, i la resposta ha de ser molt diferent del que s’ha fet durant aquests últims anys; és veritat per la dreta i és encara més veritat per l’esquerra.

No és una revolta... ...és una mena de suïcidi, perquè aquests joves cremaven les escoles on ells mateixos anaven o els seus germans... ...cremaven en els barris populars...

...No se senten francesos, no estimen França perquè França no els estima...

...molts d’aquests joves, que la gran majoria estudien i han tingut un diploma, però per culpa del color, del nom, del barri on viuen, de l’origen social, no troben feina, viuen aquestes discriminacions; és racisme, si es parla directament, i això dóna encara més ràbia contra un sistema... com poden estimar un país que no els integra quan són ciutadans francesos i que no els hi donen feina ni un lloc per viure...