Quan la por es converteix en terror
perquè ja no queden cadires perquè et seguis a vetllar les nits quan assetjaven vells deliris
ni aigües primeres on guarir les ferides infinites.
I ara qui vetlla els teus últims minuts?
Jordi Gomara. Vallromanes, 14 d'abril de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada