Malgrat tot va ser un gran èxit

Malgrat que en el meu post anterior critico l'actitud dels polítics, cal dir en veu alta que la presentació de Blaugranes en cadira de rodes, aquest dimecres passat a les Cotxeres de Sants, va ser tot un èxit en relació als objectius que es pretenien. Manel Mora, a qui agraeixo molt sincerament la seva invitació, va aconseguir que tots els precandidats (almenys els present, crec que n'hi faltava un, segons diuen alguns) a la presidència del FC Barcelona es comprometessin per escrit a buscar una ubicació digna als blaugranes amb certes discapacitats motrius que assisteixen al Camp Nou. Cal elogiar la immensa feina i la gran tasca que han dut a terme Manel Mora, la seva companya Anna Maria Villalonga i tots els integrants i col·laboradors de l'Associació Blaugranes en cadira de rodes. Sento de veres haver de discrepar amb una amiga meva que aprecio molt en quan als polítics. Em diu que tots els polítics no són iguals; ben cert que totes les persones no semblem iguals, però, avui per avui, no ens ha agradat mai la tasca dels polítics en general. Sí que respectem uns polítics més que a uns altres, i és ben cert que tots no tenen la mateixa visió de com ha d'ésser la nostra societat. El problema resideix en que encara no he vist que sigui el propi ciutadà el que pugui dir com vol que sigui la seva pròpia comunitat, la seva pròpia relació amb el món laboral, la seva pròpia relació amb el món financer, amb les empreses que fabriquen i distribueixen els productes que ell consumeix, amb les empreses i l'administració que li proveeix dels serveis que necessita, no pot ni tan sols decidir en molts aspectes de la seva pròpia vida. Hi ha promeses i tímids apropaments, però només queden en això, mai no hi ha un intent real d'anar una mica més enllà per part d'aquells que triem perquè ens representin, aquells que havent estat posats per nosaltres a treballar per nosaltres es posen el sou que volen sense consultar-nos, ens posen el sou que volen sense consultar-nos, es posen les condicions laborals i de jubilació que volen sense consultar-nos, ens posen les condicions laborals i de jubilació sense consultar-nos, i un llarg etcètera... En fi, sempre és repetir el mateix per a veure cap canvi que sigui significatiu, sinó més que canvis a la baixa en els nostres drets i en les nostres llibertats.

L'acte en tot cas va ser maco, va ser un gran plaer poder participar-hi. I per tot allò que aquestes persones han pogut aconseguir, jo vaig començar la meva humil actuació dedicant-li a Manel Mora a Anna Maria Villalonga i a tota la gent implicada en l'Associació Blaugranes en cadira de rodes la meva cançó Per tu, perquè, malgrat que no sempre és factible, molt de cops quan algú s'ho proposa pot aconseguir el seu somni, allò que desitja, dur a terme allò pel que ha lluitat i ha treballat



sempre que no hi ha aparegui aquell o allò que tot ho espatlla, amagat rere la porta



Gràcies sinceres al gran nombre de gent que ha treballat i ha somniat amb aquest projecte aconseguit