22 d’abril 2009

Facebook és l'Àgora o de com un cantautor es retroba amb el públic

Seria tan fàcil i còmode que tothom tingués la seva pàgina a Facebook, com a mínim els amics, coneguts i saludats, que el fet que moltes persones encara no la tinguin es torna una greu inconveniència. Facebook avui dia és l'Àgora sens dubte. No parlaré dels seus grans avantatges perquè seria llarg i no em ve de gust, però sí que diré que al voltant de Facebook han sortit una sèrie de detractors mal informats d'alguns, amb molta mala llet i mala fe d'altres, amb ganes de manipular també... (fins i tot anarquistes i gent d'"esquerra de la bona"). I és que sempre passa el mateix, quan hi neix algun recurs, quan sorgeix algun invent nou que facilita les coses a l'ésser humà, sempre apareixen els detractors que es pensen que són els més llestos de la classe i els més "xulos"; aquells que sempre porten la contrària. Poca informació veraç i moltes ànsies de manipular les ments. Quan va néixer el vídeo sempre hi havia aquell que deia que mai no en tindria, quan va sorgir el telèfon cel·lular tres quarts del mateix. És el posat de moda de cada època del que vol anar d'inconformista a qualsevol preu. M'imagino que quan Gutenberg, o un altre que no sabem, va inventar la impremta també hi van haver molts detractors: "Sacrilegi!"; tenim un sentiment sempre religiós a la nostra informació cel·lular filogenèticament jueu-cristiana que apliquem davant un canvi per considerar-lo com una creació del mateix dimoni. No tots els canvis són bons, evidentment, però d'alguns són excel·lents.

Si el telèfon va ser un gran pas endavant, Facebook és una passa de gegant. Mireu, jo el proper dia 3 de juliol em retrobaré amb el públic després de molts anys, tornaré a pujar a un escenari per cantar les meves cançons. Si haig de trucar un a un a la gent que conec per convidar-la-hi, seria una feina feixuga i cara, poc ecològica, i que posaria en un compromís al meu interlocutor telefònic a l'haver de parlar-li "a la cara" i establir-se un feedback immediat. El més fàcil, operatiu, pràctic, còmode... seria que tinguessin la seva pàgina a Facebook i jo els convidés mitjançant aquest enllaç Recital de cançó de Jordi Gomara. D'alguns no el podeu veure, oi que no? Veieu, aquí trobem el gran inconvenient. Si tots ens trobéssim a Facebook, jo us enviaria la invitació a l'esdeveniment que hi he creat, on hi trobaríeu tota la informació necessària: el nom de l'esdeveniment, l'hora i el lloc, el mapa per arribar-hi, hi veuríeu les fotografies i els comentaris de la gent, hi podríeu deixar també els vostres, podríem intercanviar tot allò que volguéssim, podríeu confirmar o no la vostra assistència o simplement fer saber que potser hi aniríeu, i, a més, el mateix Facebook us recordaria que s'apropa l'esdeveniment quan toqués. I podríem xatejar des d'allà mateix, enviar-nos correus electrònics i un llarg etcètera. Hi ha quelcom més econòmic, ecològic i pràctic?

7 comentaris:

  1. Gràcies al Facebook i a Blogger, jo en sé d'un que el 3 de juliol anirà a una concert que sense ells no hi hauria anat mai. Visca la xarxa!

    Quico Ventalló

    ResponElimina
  2. Què has cobrat per la publicitat de Facebook????
    :-)

    ResponElimina
  3. He, he, Quico, gràcies a blogger ens vam conèixer i et vaig dedicar la primera cançó que vaig penjar a internet. Gràcies a Facebook vas ser la primera persona que va confirmar l'assistència al recital. Si no hagués existit internet, segurament no ens haguéssim conegut, i si no hagués estat casat a lo millor ens haguéssim "emborratxat" junts, hehehe..., qui sap ;-) En tot cas, s'hagués perdut una relació d'amistat que, encara que ens veiem de tant en tant, queda establerta i té la seva gràcia, perquè som d'aquells que vam estar a l'Acadèmia Grega, com tu ben dius, i sense anar a interpretar més enllà :-)

    ResponElimina
  4. No comparteixo el teu punt de vista d'avui, Jordi. Facebook no és ni de bon tros la panacea de la comunicació i ho demostra el mal ús que fa de les dades personals dels seus usuaris, apropiant-se-les alegrement.

    Entenc que hi hagi gent reticent al Facebook. Jo, més que una Àgora, ho veig com un Big Brother i un cau de tafaneria.

    Aquí, més que enlloc, intento ser curós amb la privacitat de les meves dades i mesuro molt el que hi mostro.

    No hi trobaràs el meu mòbil, ni fotos de la família obertes a tothom.

    Són eines molt potents, però que en mans de desaprensius et poden provocar més d'un maldecap.

    Pero hi sóc, valorant els seus pros (que també en té) i els seus contres (que ja he exposat).

    ResponElimina
  5. Antoni? M'imagino que Antoni Casals, que has tingut problemes per identificar-te al comentari. No sé pas si aquest nou model de formulari de comentaris dóna cap problema, la veritat és que ho vaig veure al teu bloc "Obstinacions" i el vaig adoptar; m'agrada més que no pas aquell de la finestreta emergent, doncs aquí ja s'hi escriuen i surten directament els comentaris publicats a la pàgina corresponent sense que s'hagi d'obrir cap altre finestreta. He, he... cobrar per publicitat? No, el que passa és que Facebook m'enamora, és un tipus de web que s'adapta molt bé a les meves necessitats comunicatives i d'arxivament; és meitat dinàmica, meitat estàtica, entre d'altres virtuts, malgrat que a mi m'agradaria poder redissenyar molts aspectes que no m'acaben de convèncer, però clar, si ja te la deixen feta no la voldràs tampoc a mida. A més a més compleix prou bé els requisits d'interacció i de comunicació interactiva i unidireccinal també (algú sap què és el que estic dient xDDD). A part integra els blocs, Flickr, Music, etcètera, i d'altres aplicacions que són visibles i interactuen a Facebook. No és perfecte, però és prou integral en el sentit que agrupa un munt d'aplicacions i recursos que un utilitza durant el seu treball a internet. Per mi avui dia no hi ha un altre mitjà més útil a internet que Facebook. Salutacions ;-)

    ResponElimina
  6. Hola Víctor, entenc el que dius i és quelcom del que s'està debatent molt actualment. És un cau de tafaneria però a mi m'agrada, al cap i a la fi només comparteixes les coses amb qui vols lliurement, ningú no pot accedir a les teves dades si tu no li has permès, a més saps que el teu perfil, en total o parcialment, pots limitar-lo amb diferents graus de privacitat. En tot cas, jo ho tinc obert del tot perquè penso que a la xarxa no tenim cap tipus de privacitat; fa gairebé 5 anys que no treballo a la UB i encara em trobo coses que per mi són prou privades i que la UB va penjar en moments determinats, també trobo comentaris a blocs d'altres usuaris de fa 5 anys que avui dia m'avergonyeixen. Si fas una recerca a Google trobaràs coses inimaginables sobre tu. Per exemple buscant a vegades dades sobre un antic amic meu a Google, trobo certes dades que el Ministeri d'Hisenda en publica que no són pas agradables (antics deutes o errors corregits al seu moment) que avui dia encara el fan passar gairebé per un delinqüent quan no ha estat el cas. Això és internet, això és Facebook, però també Google, Yahoo, etcètera; és estar amb totes les conseqüències o no ser-hi i a vegades sense ser-hi també t'hi posen. Però la policia, hisenda, el govern, etcètera també saben moltes coses de nosaltres i a vegades li tinc més por a la policia que als usuaris de Facebook en general.

    En tot cas, els teus comentaris i les teves explicacions sobre recursos internàutics, saps que sempre hi són ben rebudes perquè te'n considero un gran estudiós i amb bon criteri malgrat no sempre n'estem d'acord, per suposat, el contrari seria ben "sospitós" :-)

    ResponElimina
  7. Per cert, el fet que la gent que no està a Facebook no pugui veure l'enllaç del meu recital demostra la seva privacitat. El que tinc a MySpace Music el pot veure tothom sense ser membre: http://www.myspace.com/jordigomara Mireu a sota del generador de cançons a la dreta i podreu entrar a les pàgines dels concerts. Tanmateix Facebook em permet, si així ho vull que la pàgina de l'esdeveniment sigui totalment privada i que només pugui consultar-la la gent que jo vulgui, la resta no sabrien mai de la seva existència, i, a més, les informacions de Facebook no surten als buscadors d'internet perquè Facebook no deixa de ser intranet abans que internet. Llavors on radica la seva manca de privacitat? Bé, així ho entenc jo, tal vegada estigui equivocat.

    ResponElimina