Dedicat a la Mireia Galindo

Aquí deixo un poema dedicat a la Mireia Galindo i que enllaça a aquest article (la crònica dels fets) en referència a la trobada de la presentació del llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) del dia 21 de maig a la Llibreria Catalònia:

Com un riure despietat (un poema de joventut)

(VERSIÓN ORIGINAL EN CASTELLANO)

Fins i tot en el somriure més lleu hi nia una llum
que s'oculta rere l'infinit impenetrable de la calma.
Però no és del tot impenetrable allò que presagia
clars auguris d'esdeveniments futurs, que són indicis
que alguna cosa s'hi acosta en un avenir més o menys venidor
cap a un demà posterior.

QUINA SENSACIÓ MÉS INCREÏBLE LA QUE ENS ÉS PROPORCIONADA
QUAN ENS MOVEM DINS D'UN ESPAI INTEMPORAL!

No és impenetrable allò que permet ni tan sols ínfimes
probabilitats de penetració.
Malgrat que, òbviament, no sempre ens és lícit ni fins i tot desitjable
el dur a terme acció tal que presagiï indicis
d'auguris que anuncien avenirs futurs...
ni encara que del somriure més lleu en neixi una flor cada matí.

Quan contemplo la lluna és que recordo
que el sol neix tres-cents seixanta-cinc dies cada any
per morir-se Déu sap cap a on! amb la seva llum
que penetra infinits de calmes que hi nien en els somriures més lleus.
I cada nit la lluna torna a sorgir amb el seu riure despietat.

...És quan més et dic que menys t'anomeno
i per això he callat.

QUINA SENSACIÓ LA DE SENTIR-SE ABSORBIT CAP A
L'INTERIOR D'UN TEMPS INESPACIAL!

Tant se val, demà diran que és un altre dia,
però jo sé que el dia no ha canviat perquè jo neixo tres-centes
seixanta-cinc vegades el mateix dia per dir-te que el meu poema
amaga impenetrables auguris de llums que nien en les calmes més
temporals d'espais proporcionals que es mouen dins de
sensacions absorbides cap als indicis més duts a terme de
Déu sap cap a on s'oculta tal òbvia penetració que acciona
el riure despietat d'ínfimes flors.

Total, per a quatre dies que hi vivim!


Jordi Gomara, Barcelona, 13 d'agost de 1986
Adaptació al català, Vallromanes, 25 de maig de 2008, de l'original Como una risa despiadada


Fotografia: ¿Por qué reimos? de elporquedelascosas.com