Indefensió ciutadana

Els ciutadans i les ciutadanes vivim en una indefensió total. Per què us estranya l'alt grau d'abstenció? és una conseqüència lògica: tu votes unes persones perquè et representin i no ho fan a la pràctica, fan només els que els dóna la gana, així de clar; un ja està molt fart!

El pitjor de tot és que després aquesta gent a la que has votat t'apliquen unes lleis que ells se les fan al seu gust i et deixen en una total indefensió. Ells et manen, no et representen, no ens equivoquem pas, no ens deixem pas enganyar. Dóna igual que siguin al govern o a l'oposició; ells tenen el poder i tu no pots incidir-hi sinó és amb l'acció directa organitzada. Però a més, quan tu els necessites no hi són pas. I si intentes reclamar els teus drets legítims, a sobre poden provocar-te certs problemes.

Després tenen una sèrie de mecanismes per a autoprotegir-se contra el ciutadà: els jutges, la policia, etc. La indefensió és prou clara quan tu acudeixes a aquestes institucions perquè tens un problema i ells tenen el poder de decidir si et cal ajuda o no. Ells dicten, tu has d'obeir, atenir-te sempre als seus mandats i a la seva arbitrarietat. Quines eines tens tu per defensar-te o exigir els teus drets? En teoria les hi ha, en la pràctica no res.

No estic massa fi avui, he tingut problemes amb la meva companyia asseguradora, m'he barallat, he cridat per telèfon. Ells han callat i han aguantat les meves queixes i després m'han dit que tenia tot el dret a queixar-me però ells no han baixat del burro. Ells també tenen el poder, el poder que els polítics els han atorgat. Tu fas una reclamació justa, però ells tenen una normativa, que tu no pots canviar, amb el vistiplau de l'administració, per decidir si t'ajudaran o no en un problema concret. Tu pagues i ells decideixen. Passa el temps, tu continues amb el teu problema, un problema provocat per l'administració de vegades, però tots els que tenen el poder per a solucionar-te el problema es renten les mans i, a sobre, tenen el mecanisme del silenci administratiu que abans era positiu per al ciutadà però avui dia és negatiu. El silenci administratiu significa que si l'administració no et contesta sobre una reclamació, per exemple, és que no se't té en compte aquesta reclamació i, si passa el temps sense haver-te'n donat cap contestació, la reclamació caduca i ja no pots exigir-ne res. Perquè tot té un termini de caducitat, encara que el mal estigui fet. Abans era al contrari, si hi havia silenci administratiu tu havies guanyat aquella reclamació. Com veieu, cada cop s'ho munten millor al seu favor. Però són ells qui posen aquestes normatives, sempre en contra del ciutadà i en favor propi, al seu favor; a mida dels seus interessos i de la seva incompetència i negligència. A mida que passa el temps anem perdent drets ciutadans, laborals, sindicals, etc., i quedem en total indefensió.

Tanmateix els polítics protegeixen els drets d'aquells que tenen el capital privat, les empreses per a benefici propi. No dic que una persona no tingui dret a tenir el seu propi negoci, però que espavili, l'administració en teoria hi és per vetllar pel bé comú, no pel bé privat. El negoci és privat i és un acte lucratiu, legítim potser dins d'uns certs paràmetres, però lucratiu sens dubte, ja ho diu la mateixa paraula: un "negoci" és per fer negoci.

Avui al programa El Club de TV3 ha estat -no sé ara mateix si era el Secretari General de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya perquè no he trobat a internet la informació- i ha dit, per posar un exemple, que no es poden netejar els automòbils amb mànega pel teu compte però sí en un establiment dedicat al rentat de cotxes. El presentador li ha preguntat el per què i ell ha respost que en els establiments públics sí perquè cal protegir l'activitat comercial; aproximadament aquestes eren les seves paraules. Per a mostra un botó que diu aquell.

Això és el que hi ha. Aquest és el món que hem construït entre tots, amb la nostra complaença i la nostra complicitat, i els nostres vots a les urnes.

Sé que aquest post està escrit d'una manera així com d'anar per casa potser, perquè tenia ganes de desfogar-me i ho necessitava escriure com a introducció a dos que vindran d'aquí a poques hores per explicar dos casos concrets del meu poble, Vallromanes, on veurem que govern i oposició passen olímpicament de dos casos concrets que m'afecten i jo, que estic fins els nassos, ho penso denunciar públicament aquí.

O sigui, que els que estigueu interessats en saber el que diré, podeu mantenir-vos-hi a l'espera de més notícies.

Salutacions