És curiós llegir coses en altres llengües que de seguida et fan pensar que no van mal encaminats els arguments que la majoria utilitzem per defensar la denominació bloc en la llengua catalana per a referir-nos a les bitàcoles internàutiques. Vet aquí, que vaig trobar-me un article en castellà en un mitjà prestigiós de Colòmbia que ve a buscar l'origen dels blocs digitals en els blocs de paper.
Aquest article és de Marsares en el mitjà de comunicació equinoXio que, malgrat que no sempre és coincident amb el que penso de molts temes, sí que em sembla un mitjà molt més que recomanable, no només per la seva qualitat de disseny, en la forma de presentar els continguts, per la qualitat de les plomes que hi escriuen, i per la seva pròpia qualitat exquisida, per la seva diversitat i el tractament de molts temes -ja siguin d'actualitat, d'opinió, de cultura, d'art, etc.- i, entre d'altres, pel que representa en la xarxa colombiana -penseu que alguna vegada ha estat presa dels vàndals de la dreta o extrema-dreta- i jo el tinc enllaçat amb cert orgull i el llegeixo de tant en tant.
L'article, el contingut del qual no ve a conte i amb el qual tampoc estic massa d'acord en general, té unes reflexions que de seguida em van cridar l'atenció -les quals les guardaré i les hi sumaré per donar més pes a les argumentacions que van en la línia de mantenir bloc com l'accepció correcta- i us les reprodueixo a continuació:
En una singular intervención que nos demuestra la magia de la realidad, Juan Luis Cebrián nos recuerda la historia de Nicomedes, un médico rural que decidió contar su vida en un bloc, cuadernillos que hoy sobreviven en los estantes arqueológicos de los almacenes.
Casi un siglo después, este bloc se convirtió en blog y Nicomedes en millones de clones suyos que, en una especie de voyerismo colectivo, desnudan públicamente su intimidad en un impúdico mundo llamado blogosfera.
- Les negretes són meves
- Fotografia de: Planet Bloc
per què usar la paraula bloc s'ha de justificar constantment?
ResponEliminajo sóc fervent creient del blog... penso que això de voler catalanitzar noms que no haurien de canviar-se no té cap mena de sentit...!
Jordi, s'ha escrit molt sobre el tema i, a banda que el fet que ho digui l'autoritat competent té un pes insuperable gairebé per a qualsevol altra proposta, penso que se'n seguirà parlant, fins que l'ús acomodi una opció. Et recomano llegir l'article que ha fet Miquel Boronat a Diari per a tècnics lingüístics, on aporta altres visions en altres llengües.
ResponEliminaVíctor, abans que res, posar per davant que discutir si es diu blog o bloc em sembla una tonteria de proporcions gegants. Potser per això mai m'hi he posat.
ResponEliminaPel que fa als convencionalismes i motius dels que em parles... res, tu. Que això també es deia dip (diari interactiu personal) perquè ho van decidir unes personetes, i com que la cosa no va rutllar, li van posar el nom que va decidir vilaweb: bloc.
Així de ràpid i trist. Tindrà els símils 'realístics' que vulguis i tota la pesca, però no s'ha d'oblidar que un blog ve de blog i no de bloc de notes. No és que defensi els anglicismes, és que no trobo la necessitat de 'nostrar' una paraula així.
No hi ha més.
Jo sempre pensaré en blog.
Si estic d'acord amb tu, Jordi. Però és bo que hi hagi debat i que no combreguem amb rodes de molí per molt que algun ens tingui la potestat de decidir. Cap discussió, si es mou pels canals i amb el to adequat és sobrera.
ResponEliminaEncara recordo la polèmica que hi va haver en el seu moment amb el programari i maquinari i també han fet més o menys fortuna com a termes. I si no que li ho diguin al doctor Lluís de Yzaguirre.