Mirada i neu

Si tu em mires no podré deixar de tremolar,
de tremolar pell endins, callat com un infant
que acaba de deixar les teves aigües maternals.

Si tu em mires descobriré els secrets de la incertesa,
tenia pensat sortir aquest matí, però ara
la teva mirada em reté i dubto entre agafar el cotxe
o acaronar la teva pell, clar que darrerament no trobo
la carícia correcta, la carícia perfecta, la carícia definitiva.

Fas una olor que em recorda el jardí quan és primavera,
però ara la neu oculta la cara amable del meu planter,
i les roses s’esvaeixen i la pols que deixen se l’enduu el vent del nord.

Ara tu em mires i jo tinc un peu a la porta.

Ara tu em mires i ja travesso el passadís.

Ara tu em mires i ja m’hi trec les sabates.

Ara jo et miro i no t’hi veig.

Ara jo et miro i veig la meva ombra.

Ara jo et miro i veig el meu fill,
robust com un roure, roig com el cel a ponent.

Ara ell em mira i m’hi veig a mi mateix.

Ara ell em mira i la seva mirada és un interrogatori incessant.

Ara ell em mira i no sé dir-li les respostes.
Les respostes són paraules callades.
Les respostes són silencis nocturns,
silencis de penombra i misteri,
en la foscor de la casa, quieta durant la llarga nit hivernal,
un soroll de passos sords per la catifa,
i preveig una presència que s’apropa muda des del llindar de la porta.

I tu em mires però no et veig perquè estàs dormint.
I tu em mires mentre jo m’esglaio en silenci.
I jo et miro i veig la teva ombra en el motlle que has deixat al matalàs.
I jo us miro i no veig més que el crit agònic de la nit.
El crit de tants éssers buscant una llum.
El crit de tanta essència humana en la brutalitat del temps.
I la neu curosament va envaint l’espai sencer,
l’espai que han deixat les carícies perdudes, els plors infantils
i les paraules transformades en buit permanent.

I ara ens mirem i hem comprès el que passava.

Demà, sens dubte, serà un altre dia
i haurem de retrobar-nos de nou camí vers l’horitzó

Jordi Gomara, Vallromanes, febrer de 2006. Temps de neus

Fotografia: Jordi Gomara. Nen que mira el món. Vallromanes, estiu de 2001
(Obra premiada al concurs de Fotografia de Vallromanes amb el 3r. premi dins la categoria de Retrat)