La major part de les persones, fins i tot “intel·lectuals”, parlen d'anarquia referint-se al caos i al desordre; és un “greu error”. Sé que els "diccionaris convencionals" elaborats pels interessos del sistema recolzen aquesta definició. Jo vull avançar-vos abans que res una reflexió pròpia i molt simple:
- Si "oligarquia" (oligo-arquia) és quan el poder o l'autoritat recau en un grup(et de privilegiats)
- I la "monarquia" (mon-arquia) és quan el poder o l'autoritat recau sobre una sola persona (no escollida per la resta de ciutadans),
- "L'anarquia" (an-arquia) és quan el poder o l'autoritat són negats (no recau en cap "il·luminat" concret)
Aquí no s’hi pot incloure cap matisació, doncs la cosa és ben clara, els límits de cada sistema d’organització social hi són prou delimitats; simplement les coses són el que són. Ara bé, els mateixos diccionaris ens assabenten per on van els trets si agafem per separat els diversos elements i descartem les clares contradiccions i els judicis de valors. Primerament us copiaré una definició de la unitat (sufix en aquest cas) “arquia” que s’uneix desprès als elements (prefixos) que donen cos als conceptes als que aquí necessito referir-me.
*-arquia
Forma sufixada del mot grec árkho, que significa 'ser el primer, manar' i que designa el tipus de govern exercit segons les condicions designades pel primitiu. Ex: monarquia.
Gran diccionari de la llengua catalana. GREC. Enciclopèdia Catalana
Per a il·lustrar aquest article sota el “concepte d’autoritat” posaré les definicions de la mateixa font “oficial” a continuació, i, al final, aportaré les meves conclusions parcials, doncs aquest article no s’acaba en aquest post.
*monarquia
[1460; del ll. td. monarchia, i aquest, del gr. monarkhía 'govern d'una sola persona']
f HIST /POLÍT Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona i que es caracteritza per la manca del caràcter representatiu de la col·lectivitat. Monarquia absoluta. Monarquia parlamentària o constitucional.
*oligarquia
[del gr. oligarkía, íd.]
f 1 HIST A l'antiga Grècia, nom donat al règim polític en el qual el poder estava en mans d'uns quants.
2 1 POLÍT Règim polític on el poder és en mans d'un grup reduït de persones, d'una família, d'una classe social o d'un grup de pressió, ja sigui econòmic o polític.
2.2 p ext Grup d'algunes persones poderoses que dominen una part dels interessos d'un país. Oligarquia financera. Oligarquia política.
*anarquia
[1696; del gr. anarkhía 'manca de cap o de govern', derivat de ánarkhos 'sense cap', al seu torn de an- i arkhé 'autoritat']
f 1 POLÍT Absència de govern.
2 1 Desordre per absència o feblesa de l'autoritat pública, per mancança d'un cap, d'una autoritat.
2 p ext Desordre, confusió.
Veiem que diuen del concepte govern:
*govern
[s. XIII; del ll. td. gubernus 'timó' o gubernius 'timoner']
m 1 1 Acció de governar o governar-se;
2 l'efecte.
2 POLÍT 1 Conjunt dels qui tenen la direcció política d'un estat.
2 Forma política segons la qual un estat és governat.
3 Època i durada d'un govern.
3 NÀUT Tècnica emprada per a dirigir una embarcació, mitjançant la maniobra combinada del timó i les veles.
En la definició d’anarquia ja començo a al·lucinar d’allò més:
“Absència de govern”, aquesta definició s’hauria de matisar. Doncs a l’anarquia el govern no és negat de per si encara que en les definicions clàssiques dels mateixos teòrics anarquistes s’hi mantingui aquesta afirmació, sinó que s’organitza d’una manera diferent, d’acord amb el mateix diccionari en la definició de govern, podem dir que l’anarquia seria una altra forma de governar-se. I si tenim en compte que els moviments llibertaris o anarquistes reclamen l’autogestió –tal com veurem en la definició d’autogestió a continuació- la forma de “govern” anarquista seria la “gestió directa i autònoma de cadascuna de les unitats components de la societat pel conjunt dels elements que les constitueixen” o sigui simplement s’està referint a la democràcia pura i dura, ja que els elements que constitueixen una societat són les persones, i el conjunt d’aquestes el poble. I veiem que democràcia segons la definició del mateix diccionari vol dir –ajuntant els dos elements que componen el mot: demo i cràcia- que la “força” i/o el “poder” radiquen en el “poble”, així de simple. Desprès cadascú fa les interpretacions que més li convé. Però les definicions objectives són aquestes.
*autogestió [de auto- i gestió]
f ECON /SOCIOL 1 Gestió directa i autònoma de cadascuna de les unitats components de la societat pel conjunt dels elements que les constitueixen.
2 Gestió d'una empresa pels seus treballadors.
*demo-
Forma prefixada del mot grec dêmos, que significa 'poble'. Ex: democràcia.
*-cràcia
Forma sufixada del mot grec krátos, que significa 'força, poder'. Ex: aristocràcia.
Ara bé, per a ser més precisos i no donar lloc a definicions confuses, caldria dir millor que l’anarquia pura sí buscaria una absència de govern, però vist aquest com un grup de ciutadans que l’ostenten, però en tot cas el que no busca mai en cap cas l’anarquia és l’absència d’ordre. L’anarquia combat sens dubte el poder i/o l’autoritat, i per a ser més precisos encara, la jerarquia, que és el cos que dóna estructura al poder i/o l’autoritat.
Per què l’anarquia combat el poder i/o l’autoritat? La resposta és prou fàcil: si l’anarquia és forçosament aquella forma social on no pot existir en cap cas la coacció en cap de les seves manifestacions, se segueix per lògica que el poder i/o l’autoritat són per definició intolerables, doncs on hi existeix autoritat o poder hi existeix inevitablement coacció.
Així que tornant amb la definició d’anarquia del diccionari ens hi trobarem amb interpretacions morals o judicis de valors, cosa que no té res a veure amb una definició objectiva:
“Desordre per absència o feblesa de l'autoritat pública, per mancança d'un cap, d'una autoritat”
“Desordre, confusió”
Errico Malatesta, diu al respecte:
"Si hom creu que el govern és necessari i que sense govern ha d'haver desordre i confusió, és natural i lògic suposar que l’anarquia, que significa l'absència de govern, té també que significar l'absència de l'ordre.[Anarquia].
Aquest procés de falsificació no manca de paral·lels històrics. Per exemple, en els països que han considerat necessari el govern per una persona (la monarquia), les paraules "república" o "democràcia" han estat utilitzades precisament com a “anarquia", per a implicar desordre i confusió. Aquells que tenen interessos creats a preservar l’estatus quo és obvi que desitgessin donar a entendre que l'oposició al sistema en vigor no pot funcionar en la pràctica, i que una nova forma de societat forçosament ens conduiria al caos.
Per a concloure, per avui, només diré que l’anarquia no promulga una altra forma d’organització social en si que no sigui la democràcia pura: el poder del poble i per al poble, tenint sempre molt en compte la suprema llibertat individual i recíproca i l'autonomia de les diferents unitats socials, encara que hauran de funcionar de manera coordinada en últim extrem. I vull sostenir que la democràcia pura no és una altra cosa que l’assemblearisme –que ara mateix he acabat de descriure amb l'afirmació anterior-, malgrat que hi hagi tantes persones que no ho volen veure d’aquesta manera- doncs segons les definicions anteriors es desprèn clarament aquesta idea. I així jo deixo per assentat aquí que la democràcia i la llibertat individual i mútuament recíproca només són possibles en una societat anarquista o llibertària on la forma d’organització social és l’autogestió. En propers articles aniré justificant tot això de manera més detallada.
***Imatge extreta de: http://www.nodo50.org/agl/index.php
com abans
