Ara callo, ara observo

Darrerament potser m'esteu veient així

i, fins i tot, no m'estranyaria pas que així

però no és cert, continuo així com abans

ara més que mai, observo

i voldria dir moltes coses que, ara mateix, no m'atreveixo a dir; potser sóc un covard i callo per por... però en cap moment he pensat que havia de ser un heroi i que hagués de donar la meva vida per causes estúpides (per l'estupidesa d'una persona, o dos, o tres...), alguna ja s'ha suïcidat directament, i això és bo; i ara ve el seu esperit a visitar-me per dir-me (l'esperit d'aquesta persona, R.I.P., o, si més no, el d'alguna altra de la seva camarilla) que no li importaria pas que jo em suïcidés també, llavors per què ve a visitar-me si no l'interessa pas casa meva?

Qui no crea una altra cosa més que merda i més merda, acaba, inexorablement, ofegant-se en la pròpia merda que ha produït. Tranquils, no patiu, que a "todo cerdo le llega su san Martín". Per aquest motiu molts i moltes sempre hem optat per anar pel bon camí, per "obrar bé" que diuen els cristians, i, si resulta que estàvem equivocats, sempre ens quedarà el consol d'haver fet més amics que enemics que no és poca cosa. Jo, d'alguna manera, segueixo aquella màxima que diu que, en aquesta vida, qui la fa, tard o d'hora, l'acaba pagant, i de moment, més o menys -toco ferro- no puc pas queixar-me massa del que m'ha deparat la vida. No pretenc ni de lluny ser pedant, arrogant, narcisista, ni res semblant, simplement m'hi poso d'exemple per aquella o aquell que cregui que li pot servir, i molt humilment..., i toco ferro mil vegades, us ho ben asseguro; en aquesta vida no se sap mai...!

Intento no ser un producte més d'una societat sense valors. Vull fugir de les conductes d'anar cap a un objectiu al preu que sigui, de fer soroll perquè t'escoltin, de "que parlin de mi encara que sigui malament". I repeteixo, és molt millor fer amics que enemics. Al final tots ens necessitem i "quien planta recoge". Jo faig la meva, observo i reflexiono i, encara que ara no parli massa

estic aquí com sempre

PD. Bé, és el que volia dir, encara que "no volia dir res". M'he sincerat una mica i ja em quedo un xic més tranquil. Ara ja puc anar a dormir de manera més relaxada. Perdoneu que a vegades parli de mi d'aquesta manera; però quan n'hi ha ganes és millor deixar-ho anar. Gràcies per la vostra atenció i bona nit.