No tinc ganes, no...

No tinc ganes d’escriure.
No tinc ganes d’envellir en el teclat,
malferit per l’espasa inexorable i humida
d’una pretesa inspiració deessina
que mossega vidre per les parets de l’inconscient.

No vull perdre aquest minut de silenci
esclarit i pervers que s’endreça sol pels carrerons
de la incertesa i desassossec inevitable.
Francament imprescindible.

I en acabat una cervesa esquitxada en el parador
de la síndrome del cansament
arruixa llops siberians
que s’entesten a aparèixer irònicament
en la paraula buida.

Jordi Gomara, Vallromanes, 26 de novembre de 2005. Temps de neus