El Sr. Maragall no deixa de tenir el seu “puntaç”, diu les coses com les pensa, moltes vegades poden semblar unes autèntiques “cagades”, però clar que ho són pels que estan en el “joc polític oficial”; perquè més que res el que fa és desvetllar assumptes que al Poder no li interessa que se sàpiguen. No estic dient ni molt menys que tot el que digui, i especialment el que faci, el nostre President de la Generalitat, sigui allò de més fantàstic ni del meu grat, evidentment. Si us haig de dir la veritat, ni el vaig votar ni crec que mai ho faria. En tinc d’altres preferències.
No obstant, fa temps que m’ho guardo i calia que al fi ho digués: no oblidaré mai quelcom que va expressar Pasqual Maragall, ja fa molt temps, molt abans de ser President de la Generalitat, afirmant que s’exercien tortures a les presons/comissaries espanyoles. A mi, aquesta afirmació en un polític, i especialment en un polític important –del cercle oficial- que es presenta com a candidat a la presidència de la Generalitat, em sembla un acte de valentia. Sí, no tinc cap vergonya de dir que per mi és un acte de valentia; no és comú veure a polítics “del sistema” traient a la llum fets d’aquesta mena; fets que el propi sistema s’entossudeix una i altre vegada en desmentir, malgrat que molta, moltíssima gent, sabem que són coses ben certes i anem denunciant dia rera dia. S’ha de dir que aquella vegada al Sr. Maragall li van fer callar i fins i tot rectificar, presumptament des de Madrid.
Tanmateix el que són les coses: a mitjans/finals de l’any passat el tribunal de Drets Humans d’Estrasburg condemna a Espanya per no haver investigat un cas de tortures a detinguts. La sentència d’aquest tribunal sembla ser que constata que l’estat espanyol “empara” la tortura, cosa que evidentment no és gens “novedosa” pels que ens movem fóra dels “circuits oficials” de comunicació. No m’invento pas la notícia, podeu consultar-la a “Bloc de notes” per Daniel Condeminas, e-noticies.com, 4/11/04.
Ara a Maragall també li han fet callar sobre el 3%, encara que no sembla que fins el moment n’hagi rectificat. Malgrat tot, qui no calla quan un polític “important i essencial”, el segon més votat de Catalunya, s’atreveix a dir que trencarà “tots els pactes” amb el govern català si Maragall no retira les seves presumptes acusacions. Com es pot posar en joc tot un futur d’un país per un tema d’acusacions personals. Quina classe de polític és aquest Artur Mas, amb aquesta actitud covarda, amb un xantatge vil que anteposa els seus interessos i els del seu partit envers Catalunya, país que afirma defensar davant qualsevol altra cosa. Menys mal que sembla que desprès rectifica les seves paraules, però posant condicions!. No obstant, tot el que està dit, dit està. I per dir jo ha he dit la meva, li agradi a qui li agradi o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada