Em resulta carregant i potser estèril haver d’escriure cada dia una opinió, un article, una reflexió –digueu com vulgueu- per acomplir amb aquell “requisit ineludible” del posseïdor típic d’un weblog; per no dir que em sembla una veritable pèrdua de temps, quan no una simple estupidesa, i que ningú s’hi senti al·ludit/da, si us plau. Allò de fer les coses perquè “s’han de fer” em rebenta d’allò més.
Confesso, no obstant, que dilluns ja m’hi trobava escrivint una crònica sagaç sobre els resultats i la interpretació dels resultats del referèndum que havien fet els “mitjans oficials” i diverses personalitats del “poder”. El que passa, és que desprès d’estar-m’hi més d’un hora –vaig haver de fer càlculs, etc.- escrivint el meu articulet, quan vaig a enviar la informació, me’n diu la maquineta: “s’ha d’identificar de nou”, ho faig i m’ho envia tot “al carajo con todo deparpajo”. Prometo que no em tornarà a passar un altre dia. Millor no confiar en el servidor “de marras” i fer-m’ho com sempre en el Word, corregir l’ortografia, desar el document ben desadet i desprès passar-ho al seu lloc corresponent.
Us ho podeu imaginar, tota una explosió de creativitat, d’imaginació, d’inspiració, d’ironia, de sagacitat (bé és un dir), que de cop es perd per no ser prou metodològic, car amb la informàtica cal ser molt metodològic, jo sempre ho dic, i quan hom no ho és ho acaba pagant a un preu molt alt. Desprès he intentat tornar a escriure allò de dilluns i ja no me n’he sortit; ja no era el moment, ja no era allò més adequat de què parlar-ne, ja no em venia potser de gust. Malgrat tot m’ha quedat per enllà endins com una coseta i no em quedaré amb les ganes de fer unes poques matisacions:
- Sé que els polítics i els periodistes, en general, saben comptar, almenys quan els convé, per aquest motiu les dades quan les presenten d’una manera determinada ho fan amb una certa premeditació amb l’agreujant de nocturnitat (tenint en compte les hores en les que van fer les seves aportacions “numérico-oral-literàries”)
- Puc considerar-me, si més no, amb una certa experiència en el tema de la interpretació de resultats d’una votació, si tenim en compte que durant més de 18 anys he estat membre de diferents òrgans de govern i/o comissions delegades d’aquests, delegat sindical, etc. a la Universitat de Barcelona
- Les coses de números solen ser bastant objectivables, i un resultat d’unes eleccions o d’un referèndum és el que és i no el que pugui semblar que és. Que totes les persones susceptibles de dur a terme un determinada acció en aquest referèndum han de ser-hi comptabilitzades i no podem excloure aquelles accions o persones que no han estat del nostre grat
Doncs bé, feta aquesta breu introducció, donaré els resultats reals del referèndum de diumenge:
MONARQUIA (Espanya): Cens total: 33.563.680 (100%)
SI: 10.804.464 (32,19%) NO: 2.428.409 (7,23%) ABSTENCIÓ: 19.359.017 (57,68%) EN BLANC: 849.093 (2,53%) NUL: 122.697 (0,37%)
Nosaltres (Catalunya): (Som una miqueta menys):Cens total: 5.208.248 (100%)
SI: 1.366.927 (26,24%) NO: 593.687 (11,40%) ABSTENCIÓ: 3.074.805 (59,04%) EN BLANC: 154.177 (2,96%) NUL: 18.661 (0,36%)
Senyors i senyores, aquest són els resultats reals, objectius, i rés més. Aquestes són les accions del grup total de persones que havien de manifestar-se davant un referèndum sobre un tractat d’una presumpta Constitució Europea. A la monarquia espanyola un 32,19 per cent de persones van ratificar aquest tractat, un 67, 44 de persones no van voler ratificar-lo (si haguessin volgut fer-ho, l’haguessin fet), d’aquestes clarament un 7,23 van oposar-s’hi amb el seu vot, i un 2,96 van votar en blanc. I desprès tenim un 0,7 que no sabem que van fer, potser van escriure algun comentari a la papereta, potser hi havien ficat dues paperetes en comptes d’una o potser l’havien trencat directament abans d’introduir-la dins el sobre. A la no monarquia, encara que annexada a la força a la monarquia (Catalunya), tenim que les persones que el van ratificar van ser únicament del 26,24 %.
Llavors com podem sentir comentaris com que el gairebé 80 per cent de persones han ratificat aquest tractat, o cada 8 de 10 espanyols han donat el vistiplau a la Constitució Europea, o una majoria aclaparadora de catalans aproven el tractat per a una Constitució Europea. Lamentables, realment lamentables, els comentaris dels idiotes. Resultarà que ara les abstencions no tenen cap significat, ni tan sols els vots en blanc. Jo també podria fer les meves interpretacions, dient que a Espanya un 67,44 % de persones es van manifestar en contra d’aquest tractat, bé perquè no els interessava en absolut, bé perquè estaven totalment en contra de la pregunta que es plantejava o bé perquè estaven directament en contra del tractat –clarament un 7,23 % d’aquests- o bé perquè estan en contra d’aquest sistema neolliberal. O és que les abstencions no tenen cap significat en si mateixes, o és que l’abstenció no és, per una banda, una abstenció activa, per una altra un desinterès en el que es planteja, per una altra un no voler saber rés del que es cuinen els polítics, etc.
Si senyor, Rajoy, malgrat que vostè digui que el govern no ha fet “pedagogia”, nosaltres ja som prou grandets, i sabem què volem fer. Però clar vostè pensa que és molt important la “pedagogia” en la seva mentalitat feixista i ansiosa de poder. Ha faltat “pedagogia” (de pedagog en grec: el que guia, el que condueix, el que porta), el senyor Zapatero, segons vostè, no ha sabut guiar, conduir, portar el seu ramat fins la veritat indiscutible del Poder, i consegüentment la abstenció tan temuda per a la democràcia neolliberal i dictatorial dels idiotes. I sap per què Sr. Rajoy?, perquè vostè i tots els que estan en aquest joc coneixen prou bé el significat de l’abstenció i això no els agrada ni gens ni mica. Mala sort per vostès, les coses són el que són i prou.
Jo ja no diré rés més, ja n’he dit massa. Cadascun és prou grandet per treure’n les seves pròpies conclusions, si vol, evidentment.
Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada