Avui, ja dins de poques hores, obriran els col·legis electorals. De nou la mateixa comèdia; gairebé sempre coneixes els resultats ja abans d'anar a votar. Quan no es tracta de triar aquelles persones que administraran la teva vida com els doni a ells/es la gana -durant quatre anys, amb un xec en blanc que tu els has signat, i sense dret a rèplica, com aquell que diu, i, el més terrible de tot, sense la possibilitat de poder canviar-los fins que hagin passat els maleïts quatre anys- llavors es tracta de fer el "paripé" d'un referèndum com el d'avui. A simple vista donaria igual anar o no a votar, votar SI o votar NO, perquè saps que, surti el que surti, aquest tractat de presumpta Constitució Europea quedarà aprovat, ja sigui un redactat d'allò més regressiu possible, ja sigui un redactat d'un tractat impossible de canviar a la pràctica sabent que sempre hi haurà un país que es podrà reservar el "derecho a veto".
Aquest "derecho a veto" és d'allò més traïdor possible, perquè, disfressat de democràcia de consens, sempre és la manera de no canviar res quan no es vol canviar absolutament res. JO VOTARÉ NO, per si ho voleu saber. Les raons ja són ben conegudes, no cal que jo torni a explicar el que han explicat altres persones fins a la sacietat. Aquest NO no servirà de res aparentment. La Constitució Europea, que en realitat no es cap Constitució, serà igualment aprovada, no pot haver-hi cap dubte. Encara que sortís el NO majoritàriament, el senyor ZP no farà el paper d'oposar-se a la resta de països europeus, comptant que, especialment en molts d'ells, ni tan sols es consultarà al poble. Aquest redactat nefast d'aquest tractat ja estava consensuat i aprovat i posat en marxa, d'alguna manera, des de feia ja molt temps, ara no canviaran res per quatre eixelebrats que en un racó d'Europa votaran que NO. No m'hi fa res, el meu NO serà perquè continuïn recordant que, malgrat les seves polítiques neoliberals, dèspotes i prepotents, al darrera hi ha un poble que, si més no a vegades, pensa i pot decidir lliurement i que, si segueixen en la seva línia de no escoltar-lo, algun dia els pot passar el mateix que al Sr. José Maria Aznar que "en gloria de Bush esté".
Aquest "derecho a veto" és d'allò més traïdor possible, perquè, disfressat de democràcia de consens, sempre és la manera de no canviar res quan no es vol canviar absolutament res. JO VOTARÉ NO, per si ho voleu saber. Les raons ja són ben conegudes, no cal que jo torni a explicar el que han explicat altres persones fins a la sacietat. Aquest NO no servirà de res aparentment. La Constitució Europea, que en realitat no es cap Constitució, serà igualment aprovada, no pot haver-hi cap dubte. Encara que sortís el NO majoritàriament, el senyor ZP no farà el paper d'oposar-se a la resta de països europeus, comptant que, especialment en molts d'ells, ni tan sols es consultarà al poble. Aquest redactat nefast d'aquest tractat ja estava consensuat i aprovat i posat en marxa, d'alguna manera, des de feia ja molt temps, ara no canviaran res per quatre eixelebrats que en un racó d'Europa votaran que NO. No m'hi fa res, el meu NO serà perquè continuïn recordant que, malgrat les seves polítiques neoliberals, dèspotes i prepotents, al darrera hi ha un poble que, si més no a vegades, pensa i pot decidir lliurement i que, si segueixen en la seva línia de no escoltar-lo, algun dia els pot passar el mateix que al Sr. José Maria Aznar que "en gloria de Bush esté".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada