27 de gener 2011

Una cançó que és de tots

Lletra 'en proves' de la meva última cançó:


Mai no tindràs res vivint del propi esforç.
Mai no hauràs poder sinó ets un elegit.
Ara ja han tornat, hi són als governs.
Què ens ha quedat de quan tothom
parlava de canviar el món?

Llargs segles lluitant per tal de tombar un ordre
que havien imposat els amos als esclaus,
però tornen aquells com a presidents,
com diputats; representants
del poble que els ha votat

Jo us emplaço a lluitar. Jo us convido a somniar...
seria tan maco poder edificar la nova llar

Si no ens donem tots la mà res no serà realitat,
només la força, la unió de tots plegats reeixirà.

No creguis que mai tindràs el seu estatus.
En va somniaràs si hi penses arribar.
És el que t’han dit, però no és pas veritat,
et volen quiet, sense lluitar,
sagnant-te sense pietat.

No sóc un predicador, no sóc millor que ningú,
però volia que unim les nostres veus sols per cantar...

...una cançó que és d’amor, una cançó que és de tots;
una cançó que ens convidi a edificar la nostra llar.

Però ja ha arribat la fi de la tonada.
Sé que no serveix de massa dir el que dic
si tu no hi ets quan jo et buscava a tu.
Junts ho podrem, tot ho farem possible
si hi creiem; si ho volem.

Jordi Gomara
Vallromanes, 27 de gener de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada