Ahir vaig dir que escriuria poc al bloc -de fet fins ara ho estava fent una vegada al mes, aproximadament- i avui em dóna per fer un nou post; jo sóc així, què hi farem.
Catalunya (i Aragó en definitiva) aliada amb Castella va conquerir mig món no fa molts més segles que els que Catalunya va ser espoliada i desposseïda dels seus drets per part de Castella (ell prefereix dir Castella a Espanya, m'imagino que per aquesta dèria de recercar en la història i no voler oblidar les coses que han fet els avantpassats i no les persones actuals), llavors, no hem d'acollir i ajudar a aquells que van ser espoliats pels castellans i catalans, ara fa uns segles, alguns descendents directes de catalans i castellans, quan venen buscant una oportunitat al nostre país si ens regim per condicionaments purament històrics?
Jo sempre he vist que el ric es fa ric perquè uns d'altres es fan pobres; els recursos passen d'unes mans a altres desproporcionadament, i a través de mecanismes que no sempre són justificables, així és com unes persones i uns països tenen un elevat nombre de recursos i d'altres no, tenint en compte que els recursos no es creen ni es destrueixen de manera absoluta, sinó que es distribueixen de diferents maneres provocant desequilibris quan no hi ha polítiques de control i de redistribució equitativa d'aquests.
Potser no ha arribat el moment de compartir també allò que potser no és tan nostre, mentre exigim a Espanya que també torni allò que no és seu?
Per no tornar a agafar-li certa mania al bloc, no vull fer tampoc un post massa elaborat ni omplir el post d'enllaços perquè qui ho llegeixi hem d'imaginar que sap perfectament de què parlem, però per a justificar la meva pregunta només vull deixar-li al Quico els enllaços següents:
i ja posats li agrairia al Quico que es llegeixi aquest genial post del meu amic Albert Esteruelas que, sincerament, sobre l'afer de Vic i el perill que corre l'Estat del Benestar, és una de les coses més lúcides que he llegit:
I, també, que s'escolti aquesta cançó, si us plau i que escolti la seva lletra molt detingudament a veure si li refresca la 'memòria històrica':
I, no t'ho prenguis massa malament, Quico, en comptes de dir-t'ho a Facebook, que hagués estat més fàcil, en tot cas, t'ho he dit des d'aquí. Si cal debatre ho podem fer aquí mateix, i si no, doncs res