13 d’abril 2008

Retirem la denúncia de l'assassinat del nostre gos

ESCRIT PROVISIONAL (En aquest moment, no tinc temps d'escriure quelcom millor, en faré la versió definitiva d'aquí a unes hores)

Simplement volem comunicar que, després d'haver-ho valorat molt, retirarem la denúncia de l'assassinat del nostre gos.

Vam anar al jutjat de Granollers i ens van donar còpia de l'expedient de la denúncia del cas, i, a la vista de la documentació, hem de dir que queda clar que els mossos d'esquadra no han portat a terme cap investigació del cas. No han demanat a la Guàrdia Civil qui dels veïns dels voltants del lloc de l'assassinat posseeix armes de foc; ni tan sols s'han pres la molèstia d'informar-se sobre allò més bàsic de la investigació. Us recordem que només hi ha 3 cases en aquell lloc. No han pres declaració a cap veí, ni tan sols a la testimoni dels fets. Però tampoc consta cap informació sobre les presumptes investigacions de la policia local de Vallromanes.

Segons paraules de la família de la testimoni, els mossos d'esquadra els van trucar al dia següent de l'assassinat del gos fent-los saber que a l'endemà es personarien per casa seva a prendre declaració. No hi van aparèixer mai. Nosaltres vam anar a parlar amb els mossos d'esquadra de Granollers i no ens han donat cap explicació en cap moment. S'han negat sistemàticament a que poguéssim parlar amb algú responsable i amb l'equip que se suposa que hi va portar a terme la investigació. La darrera vegada ens van dir "a saber qui eren els policies que portaven el cas, segurament ja ni treballen en aquesta comissaria". La policia autonòmica catalana s'ha negat a atendre'ns i a donar-nos els detalls de la investigació en contra dels drets que, com a ciutadans, hi tenim, segons els assessors de la Fundació Altarriba que es dedica a la defensa dels animals. No tenim cap advocat que ens defensi perquè es considera que en un judici de faltes no et pertoca. Així ens ho confirmat el jutjat de Granollers i la nostra companyia asseguradora, Regal, que després d'un munt de trucades marejant-nos i amb una descoordinació total interna, han decidit que no ens pertoca assistència legal perquè el judici és de faltes.

L'ajuntament de Vallromanes ha tingut un paper molt trist en l'assumpte. No ha volgut presentar denúncia per tal que s'investigués qui té armes a casa i ha estat capaç de disparar un tret de bala a la llum del dia en un carrer del casc urbà. Segons els mossos d'esquadra l'ajuntament hagués tingut molta més força que nosaltres i els hagués obligat a investigar més a fons. L'alcaldessa al·lega que si l'ajuntament presentés denúncia crearia un precedent i que cada vegada que assassinessin un gos haurien de presentar denúncia. La cosa està en que allò important no és que hagin assassinat un gos, sinó que algun boig ha disparat un tret de bala en ple carrer a les 7 de la tarda. Si això no és un tema com perquè l'ajuntament hi prengui cartes a l'assumpte, llavors per a què ens serveix aquest ajuntament; només per construir pisos al camp de futbol?

L'oposició va presentar una moció per discutir en el Ple de l'ajuntament el fet que el consistori es pogués presentar com a part acusadora, però l'alcaldessa va rebutjar la moció al·legant que s'havia presentat fora de termini. No sé si això és pas cert, ho desconec; però el que sí que em consta és que durant aquest temps l'oposició no ha tornat a presentar de nou cap moció en aquest sentit. Allò més lògic és que si et diuen que has presentat la moció fora de termini, la tornis a presentar per a discutir en el proper Ple de l'ajuntament. Això no s'ha fet. La van presentar una vegada i després no l'han tornat a presentar mai més. És del tot cert, que el cap de l'oposició en un principi es va interessar per aquest cas i va presentar una petició per escrit a l'alcaldessa perquè presentés denúncia davant el jutjat però l'alcaldessa no va contestar mai a aquest escrit, aplicant, com sol passar a l'ajuntament de Vallromanes, el silenci administratiu.

Però aquí s'acaba la història. Ningú ja no ha fet res més. Ningú no ha volgut dur a terme cap acció més.

Si comencem des del principi, haig de dir que un policia local de Vallromanes ens va venir a buscar a casa per dir-nos que el nostre gos havia patit un accident. Vam acompanyar-lo fins al lloc dels fets i vam comprovar que el nostre gos havia estat disparat amb una bala que li havia creuat tot el cos. El vam portar immediatament al veterinari, però va morir a la mateixa porta de la clínica. La veterinària ens va dir que hagués estat impossible salvar-li la vida, doncs la bala havia entrar i sortit danyant-lo en parts vitals del seu cos. De manera immediata ens van trucar els mossos d'esquadra demanant-nos que anéssim a la comissaria de Granollers a presentar denúncia dels fets. Ens vam presentar a la comissaria i vam fer allò que ells ens havien demanat. Ens van preguntar si algú ens havia amenaçat alguna vegada de matar el gos. Jo els vaig dir que un veí en tres ocasions en comentà que un dia mataria al meu gos, deixant ben clar que això no era cap prova que fos ell, i que en dubtava, doncs tenia una certa confiança amb ell, i que això segurament ho deia en broma, i que hi havia d'altres veïns que em semblaven més sospitosos per algunes experiències amb ells i per certes sospites. Però la policia que ens va atendre em va comentar que si no m'havien dit res de paraula no podia fer-ho constar a la denúncia.

Quan vam poder parlar amb la testimoni dels fets ens va demostrar que, per la posició del gos en ser abatut i per la direcció del soroll de la bala, era probable que no fos ell l'assassí i sí un altre que, a totes llums, sembla ser l'autèntic responsable. Un parell de dies després, la policia municipal de Vallromanes ens comenta que la persona que havia amenaçat tres vegades de matar el nostre gos aquell dia estava a Bilbao de caça, doncs d'aquesta manera aquesta persona havia de quedar descartada. Aquest fet ja deixava en sospita només a dos veïns, un dels quals es troba bastant més lluny del lloc de l'assassinat. Dos dies després de l'assassinat jo vaig al lloc dels fets i comprovo que encara quedaven les restes de sang del gos sobre l'asfalt, m'adono del lloc exacte on va rebre el tret i la direcció de la sang al sortir la bala. La direcció de la sang és determinant, es veu clarament de quina casa ha sortit el tret, de la casa de la persona que tothom al poble, de tots amb qui he parlat, sospita que és l'assassí, tenint en compte, a més a més, el seu caràcter antisocial i els problemes que anteriorment ja havia tingut amb alguns veïns seus per temes de gossos. Li comento al cap de policia de Vallromanes si cal prendre fotografies de les petjades de sang perquè aquestes són determinants, i em comenta que no faci res perquè ells i els mossos d'esquadra ja van veure la sang el primer dia i ja havien fet les investigacions corresponents i que tot aquest tema ja ho tenien molt clar.

La primera nit, després d'haver matat el gos, em truca l'alcaldessa donant-me suport i dient-me que era important que jo presentés denúncia i que fes públic en el meu bloc els fets perquè tinguessin la ressonància més gran possible. Em comenta que tinc tot el seu suport, que lluiti fins al final i que ella faria totes les gestions possibles perquè, com a alcaldessa, li preocupava moltíssim que al seu poble hi hagués una persona que havia disparat un tret de bala en ple carrer. Així mateix, el cap de l'oposició em truca quan diu que ha llegit el que ha passat al meu bloc. També em dóna tot el seu suport i em pregunta si em cal cap ajuda. Jo per la meva manera de ser no m'agrada molestar a la gent si no és del tot imprescindible. Així li ho faig saber. Li agraeixo molt el seu interès i li dic que mentre hi hagin les institucions legals que estan a sobre del cas no vull molestar cap persona més. Malgrat tot ell m'insisteix en que lluiti amb totes les meves forces per tirar aquesta denúncia cap a endavant i que no deixi refredar el tema. Això mateix m'ha comentat les següents vegades que he tingut l'oportunitat de parlar amb ell.

Quan m'assabento per la documentació dels jutjats que cap institució havia fet res en absolut, i que ni tan sols havien entrevistat als sospitosos, contràriament al que em va assegurar la mateixa alcaldessa i la policia municipal (recordeu que ni tan sols van entrevistar a la testimoni), es quan començo a demanar ajuda a les persones que s'hi havien prestat, però llavors és quan em trobo que de les promeses queda ben poca cosa, i llavors sí que hi has d'anar al darrera de la gent perquè facin alguna cosa, però ja no és així, veus que ningú és capaç de moure un dit, o, en tot cas, fan una consulta puntual a la policia municipal de Vallromanes que no serveix per a gran cosa. És llavors quan t'adones que ja no et pregunten com va el cas perquè no els demanis ajuda i que ets tu el que has d'anar-hi al darrera. Però com a mi no m'agrada anar al darrera, una vegada comprovo el poc interès de tothom perquè es resolgui el cas, ja deixo de molestar ningú més.

Després de pensar-ho molt, de valorar un munt de coses, i de comprovar que si els poders polítics no fan res (com bé em confirmen els mossos d'esquadra) aquest cas no es resoldrà és quan decideixo retirar la denúncia. Com és possible que al judici només em convoquin a mi i a una persona que estava a Bilbao caçant aquell dia? Això demostra que ningú no ha fet res. Ni tan sols convoquen a la testimoni. Té nassos el tema.

Que s'ho facin ells. Hi ha un consistori al nostre poble que ens representa, en teoria, format per govern i oposició. Són polítics, en el nostre sistema són els polítics els que tenen la força per fer les coses. Són ells qui s'hi han de posar d'acord si volen esclarir qui és la persona que va fotent trets en ple carrer davant d'una noia de 17 anys. El meu gos està mort ja fa molts mesos, ja no li puc tornar la vida. El meu fill ha patit molt durant molt temps, la resta de la família també. Però ara tenim un altre gos, i, ja se sap, un clau tapa el forat que deixa un altre clau (o quelcom semblant). El mal està fet i ja no hi podem fer res més. A mi em preocupa que hi hagi un boig amb un arma disparant en ple carrer, tal com dispara sobre un gos un dia ho pot fer sobre una persona. Però aquesta preocupació hauria de ser de tots els habitants del poble i, especialment, dels polítics que hem votat i que, en teoria, ens representen. Llavors que s'ho facin ells, jo ja estic fart de patir pressions. Els que cobren de les nostres butxaques són els responsables de la vida al municipi. Jo plego, deixo córrer l'assumpte. És molt fàcil dir "no defalleixis, no deixis refredar les coses, tira endavant amb la denúncia, jo estic amb tu", però arriba el dia del judici i en la realitat estàs sol com un mussol i ningú no ha fet res de significatiu en un tema que avui dia ja no és problema meu sinó de Vallromanes.

8 comentaris:

  1. Jordi, realment la situació és kafkiana i potser caldria demanar responsabilitats a algú que no ha fet bé la seva feina.

    A més, el fons és el que dius: al Balú res li tornarà la vida, però intranquil·litza, i molt, saber que hi ha algú que impunement fa ús d'una arma de foc que ara ha arrabassat la vida d'un animal, però que qualsevol dia et pot apuntar a tu al cap... o a qui passi pel carrer.

    Tan difícil és saber qui té permís d'armes de foc? Per què cal pensar que qui n'ha fet ús en té permís...

    Una abraçada, company!

    ResponElimina
  2. Hola Jordi,

    Et dono el meu recolzament. El pensar que tens un fill que va patir un cop tan traumàtic com el assassinat del seu gos i que gairebé cada dia et diu que vol morir-se per a anar al cel per poder veure’l o que “Per què no ens morim tots, i així tots podem anar al cel a veure el Balú?” és encara pitjor.
    Dissortadament, en aquesta societat tan individualista i amb tanta falta de valors, ens podem trobar en qualsevol moment amb fets com aquest i, desafortunadament, que ningú no faci res per ajudar-te, ja que les mostres de recolzament es veuen en FETS NO EN INTENCIONS, amb una intenció no s’arriba enlloc, i et trobes sola i indefensa davant tanta injustícia i tanta falta de solidaritat en aquest món.

    T.E.

    Liliana

    ResponElimina
  3. Víctor i Liliana, moltes gràcies pel vostre comentari. Sé que l'escrit no està massa bé elaborat, ho he fet de manera molt ràpida perquè el judici és demà passat i retirarem la denúncia abans del judici i volia fer-ho saber a qui li pugui interessar i per deixar-ne constància davant els meus veïns.

    La qüestió és que entre uns quants ens van empènyer a presentar denúncia i que no ens preocupéssim que ens recolzarien en tot el que calgués i que un tema així no es podia deixar córrer, que no estaríem sols, etc. Els mossos d'esquadra i l'ajuntament de Vallromanes van ser els primers que ja ens van pressionar per presentar la denúncia no havent sortit encara de la clínica veterinària.

    No van ser els únics que anaren en aquesta direcció i ho explico al post. Sempre igual, promeses, t'ajudarem, no es pot deixar córrer perquè és un tema greu (un tret al carrer davant una noia de 17 anys en ple dia...) però al final ets tu qui ha de donar la cara, i ara on són els altres; ni tan sols una trucada telefònica des de fa setmanes per a saber com n'estàs d'ànim!!! Per què? Clar perquè t'ho facis tu i no els impliquis en res. Potser jo no hauria presentat denúncia si no m'haguessin pressionat tant, potser, si més no, l'hauria retirat abans, però ara ja he obert els ulls i ha arribat el moment de deixar-ho córrer. Que els polítics qui són els que tenen la força, segons la mateixa policia autonòmica que sembla ser que no hi ha fet res, denunciïn el cas i es mullin, tanmateix ja veurem que això no serà pas així, lamentablement. Tan de bo m'equivoqués. El tema ha servit més que res també com a eina de propaganda política per alguns.

    Salutacions i gràcies
    Jordi

    ResponElimina
  4. Company, em sap molt de greu com ha acabat tot plegat. Queda clar doncs que ni a Mossos ni a l'Ajuntament del teu poble els interessa descobrir qui és l'assassí que ronda pel poble. En fi, bones paraules al principi i després et giren la cara i miren cap a una altra banda. Suposo que en aquest cas encara és pitjor quan us debeu coneixer tothom al poble.

    Hi ha coses que no les arribaré mai a entendre. Ànims.

    ResponElimina
  5. David Carrillo16/4/08 00:29

    Hola Jordi,

    Mai et rendeixis.

    Podriem quedar i parlar-ne en persona?

    Tinc una idea...

    Fins aviat i ànims.

    ResponElimina
  6. Hola Jordi,

    Sóc el Francesc Masip i responent una mica als arguments del teu post, voldria dir-te, i no vull fer proselitisme amb un tema tant personal i dolorós, entre altres coses perquè com a humil regidor, per tant polític, és un defecte que tinc; no sé vendre partit, ni en públic ni en privat.

    Penso que és una llàstima el que t’ha passat, i el que és pitjor que no vegis una sortida justa al que clarament és un delicte del que heu estat víctimes.

    El David Ricard i per extensió tots nosaltres hem estat atents el teu cas, però no podem fer més que feina política, la policia ha de fer la seva feina i el jutge ha d’indicar a la policia quina és aquesta feina que s’ha de fer. Així funciona. Quin paper tenen els polítics; els que legislen a Barcelona i a Madrid; fer lleis.

    Nosaltres uns regidors d’un ajuntament no podem fer cap llei, per tant no val que els Mossos diguin que és cosa nostra, ells i sobre tot els jutges tenen prou eines com per investigar, valorar les proves i dictar sentència sobre un cas com el que la vostra família ha patit.

    El nostre ajuntament podia fer, el que el nostre grup va demanar-li, i no es que arribéssim tard, és que no ens deixen discutir per unes absurdes qüestions de forma temes com aquests. L’ajuntament si s’hagués personat com acusació particular, hagués provocat que el jutja s’hagués mirat les coses d’un altre manera, segur.

    Ara sí tu vols podem parlar quin és el següent pas que podem donar. Sempre pots trucar-nos, sempre, un altre cosa i ho dic amb tota sinceritat, és que puguem fer alguna cosa que a tu et permeti rescabalar el dany que et varen fer.

    Francesc masip

    ResponElimina
  7. Òsti!
    Acabo de llegir aquest escrit i se'm posen els pels de punta...
    un poble tant petit on tothom es coneix i no poden saber qui ha sigut?

    Això si que és terroritzar la població i terroritzar la teva família, a més del dolor per la pèrdua, era un animal indefens i aquest covard assassí li va fotre un tret! Em sembla una actitud mafiosa. Com el moobing...

    I la beina? la bala deixa marques estries i les estries en un laboratori policial poden saber a quina arma pertany...

    Ho trobo molt estrany tot plegat.

    Aquest individu pot tornar-hi quan li molesti alguna cosa que no li agradi... Potser té pes en el poble? Potser és un antic sometent que encara guardi l'arma?
    i els responsables del poble prefereixen callar...

    Però, potser que els cossos fan "averiguacions" i esperen tenir proves...
    Potser... però fa basarda, jo no les tindria totes...

    salut company, una abraçada.

    ResponElimina
  8. Poca cosa em queda per dir-te, Jordi. Ja et vaig escriure al primer post en què feies referència al fet. Entenc la teva emprenyada i no se si jo seria capaç de reaccionar amb la teva enteresa.
    Una abraçada i fins aviat.

    ResponElimina