Doneu suport a Cesk Freixas i d'altres encausats per delicte electoral

Volia escriure aquest post abans però m'ha estat impossible, he tingut el cap de setmana totalment ocupat. Malgrat tot, la campanya que vaig fer divendres, pàgina a pàgina, en uns quants centenars de murs d'amics de Facebook, un a un, de manera personalitzada, ha estat molt més efectiva que si hagués escrit aquest post en aquell moment, per això vaig pensar que el temps que tenia era més oportú dedicar-ho a fer-ho arribar personalment que no pas escriure-ho en un bloc, doncs el nombre de persones que podien assabentar-se'n sempre seria infinitament superior, i així ha estat veient que ben bé un centenar dels amics als qui he deixat l'avís hi han deixat el seu suport. Aquest és el poder de convocatòria de Facebook que mai no ho tindria un bloc.

El cantautor Cesk Freixas i un bon grapat de persones més van manifestar-se en contra del SI al projecte de Constitució Europea neoliberal que ens volien imposar des de la Unió Europea. Com podeu llegir millor explicat al seu propi bloc, aquesta manifestació es va dur a terme en la jornada de reflexió que existeix en el sistema electoral espanyol del dia abans del referèndum. Malgrat que a molts països 'avançats' no existeix aquesta jornada de reflexió en aquest país encara es duu a terme aquest dia una mica folklòric, durant el qual, malgrat tot, en el cas que ens ocupa, diversos grups, personatges i mitjans de comunicació van trencar el silenci obligat d'aquell dia per manifestar la seva opinió favorable al SI a la constitució, entre ells, el mateix president de la Generalitat de Catalunya. Davant d'aquest tractament injust de diversos poders mediàtics manifestant-se a favor del SI i trencant les regles del joc es va dur a terme aquesta manifestació en la que van aparèixer uns guàrdies civils de paisà que van prendre els noms de 10 integrants de la manifestació, entre ells, el company Cesk Freixas.

Cinc anys després aquestes persones seran jutjades, amb possible pena de presó inclosa, per aquells fets, mentre que mitjans com Tele 5, el País, Expansión, o el mateix Ministeri d'Indústria, entre d'altres, havien estat denunciats per haver demanat explícitament el vot favorable el mateix dia de reflexió sense que cap d'aquestes denúncies prosperés, tan sols se li va imposar una multa de 600 € al llavors president de la Generalitat de Catalunya.

No crec que m'hagi d'allargar massa en aquest post, podreu trobar informació més detallada al bloc del propi Cesk Freixas i, el més important de tot, podeu deixar-hi la vostra adhesió, posant-hi el vostre nom i allò al que us dediqueu. I encara més, podeu anar a la concentració de demà, dia 1 de juny a les 10.00 h, davant l'Audiència Provincial, Pg. Lluís Companys núm. 14, a mostrar-ne el vostre rebuig. Moltes gràcies per la vostra atenció i el vostre suport

Concert a Tolosa de Llenguadoc

Tinc el plaer d'anunciar-vos el meu proper concert a Tolosa de Llenguadoc, Occitània. És enriquidor per mi poder actuar en terres occitanes. Gairebé cada any solc anar a Occitània i, si puc, també a la Catalunya Nord perquè són per mi territoris que trobo encisadors, ja sigui els pobles o ciutats que tenen mar, com a Narbona, Gruissan (amb una meravellosa zona portuària acollidora amb un ambient nocturn fabulós i tranquil), Canet de Rosselló (elegant i de fantàstiques platges)... o bé aquells que es troben situats a l'interior, com ara Carcassona (amb la seva ciutat murallada) o Perpinyà. Cal dir que són pobles i ciutats en general elegants i petits, amb un turisme tranquil i no pas 'salvatge'. Abans que res, terres germanes tant en l'àmbit cultural, com en l'històric i el lingüístic.

Fa molts anys que no he estat a Tolosa i és ben cert que m'atrau especialment poder visitar de nou aquesta ciutat entranyable, una de les poques que té un ambient ben viu, bohemi i nocturn dins del sud de l'Estat Francès. Una ciutat important, capital, moderna però que no és excessivament gran. Actuaré en un dels locals més emblemàtics, pel que tinc entès, de la nit bohemi-cultural, hi pots menjar i beure i escoltar música, aquesta vegada cantant jo en directe. Es tracta de l'Estanquet de la Portièra. Us hi deixo les dades del concert. Si us hi voleu apropar, allà m'hi trobareu:

http://events.myspace.com/Event/3826043/Els-Cadres-Catalans-de-Tolosa-conviden-Jordi-Gomara-a-lEstanquet-de-la-Porti%C3%A8ra

Els Cadres Catalans de Tolosa conviden Jordi Gomara a Tolosa de Llenguadoc

Inici:	dijous, 10 / juny / 2010 a les 21:00
Final:	divendres, 11 / juny / 2010 a les 00:00
Lloc:	L'Estanquet de la Portièra
Adreça:	42, carrièra dels blanquièrs
Ciutat/Poble:	Toulouse, France
	Mostra el mapa

Descripció 

Jordi Gomara a l'ESTANQUET DE LA PORTIÈRA a Tolosa de Llenguadoc, Occitània. Organitza: Cadres Catalans de Tolosa i l'Estanquet de la Portièra

*La fotografia és de l'autor Ecototo i es troba sota la següent llicència Creative Commons

Entrevista a Ràdio Salt, el primer vídeo

Aquí us deixo el primer vídeo que ha muntat l'equip de Las músicas del mundo sobre l'entrevista-concert que em van realitzar el dia 24 d'abril d'enguany. S'hi pot escoltar una de les meves cançons:


"PER TU" CANCION EN DIRECTO DE JORDI GOMARA

RADIO SALT | Vídeo MySpace

Malgrat tot va ser un gran èxit

Malgrat que en el meu post anterior critico l'actitud dels polítics, cal dir en veu alta que la presentació de Blaugranes en cadira de rodes, aquest dimecres passat a les Cotxeres de Sants, va ser tot un èxit en relació als objectius que es pretenien. Manel Mora, a qui agraeixo molt sincerament la seva invitació, va aconseguir que tots els precandidats (almenys els present, crec que n'hi faltava un, segons diuen alguns) a la presidència del FC Barcelona es comprometessin per escrit a buscar una ubicació digna als blaugranes amb certes discapacitats motrius que assisteixen al Camp Nou. Cal elogiar la immensa feina i la gran tasca que han dut a terme Manel Mora, la seva companya Anna Maria Villalonga i tots els integrants i col·laboradors de l'Associació Blaugranes en cadira de rodes. Sento de veres haver de discrepar amb una amiga meva que aprecio molt en quan als polítics. Em diu que tots els polítics no són iguals; ben cert que totes les persones no semblem iguals, però, avui per avui, no ens ha agradat mai la tasca dels polítics en general. Sí que respectem uns polítics més que a uns altres, i és ben cert que tots no tenen la mateixa visió de com ha d'ésser la nostra societat. El problema resideix en que encara no he vist que sigui el propi ciutadà el que pugui dir com vol que sigui la seva pròpia comunitat, la seva pròpia relació amb el món laboral, la seva pròpia relació amb el món financer, amb les empreses que fabriquen i distribueixen els productes que ell consumeix, amb les empreses i l'administració que li proveeix dels serveis que necessita, no pot ni tan sols decidir en molts aspectes de la seva pròpia vida. Hi ha promeses i tímids apropaments, però només queden en això, mai no hi ha un intent real d'anar una mica més enllà per part d'aquells que triem perquè ens representin, aquells que havent estat posats per nosaltres a treballar per nosaltres es posen el sou que volen sense consultar-nos, ens posen el sou que volen sense consultar-nos, es posen les condicions laborals i de jubilació que volen sense consultar-nos, ens posen les condicions laborals i de jubilació sense consultar-nos, i un llarg etcètera... En fi, sempre és repetir el mateix per a veure cap canvi que sigui significatiu, sinó més que canvis a la baixa en els nostres drets i en les nostres llibertats.

L'acte en tot cas va ser maco, va ser un gran plaer poder participar-hi. I per tot allò que aquestes persones han pogut aconseguir, jo vaig començar la meva humil actuació dedicant-li a Manel Mora a Anna Maria Villalonga i a tota la gent implicada en l'Associació Blaugranes en cadira de rodes la meva cançó Per tu, perquè, malgrat que no sempre és factible, molt de cops quan algú s'ho proposa pot aconseguir el seu somni, allò que desitja, dur a terme allò pel que ha lluitat i ha treballat



sempre que no hi ha aparegui aquell o allò que tot ho espatlla, amagat rere la porta



Gràcies sinceres al gran nombre de gent que ha treballat i ha somniat amb aquest projecte aconseguit

LA FOTO, QUÈ N'ÉS D'MPORTANT!

Els polítics sempre estan per fer-se la foto, no es perden cap esdeveniment que aixequi polseguera. Volen sortir sempre a la foto, i després què?

Petit i breu article de Cesk Freixas

Jo també hi era a la foto, però en una altra, jo allà cridava contra les polítiques arbitràries d'aquesta farsa de democràcia, contra la pràctica continuada de fer lleis i més lleis, normatives, normes... inventar-se noves formes de control, més i mes prohibicions de tot tipus cap al ciutadà, intentant proclamar la dissidència

Jordi Gomara en concert amb Albert Cobacho, Cesk Freixas, Companyia Elèctrica Dharma. Els Baratos i Eybec

ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES: ACTE DE PRESENTACIÓ

Data:	dimecres, 5 / maig / 2010
Hora:	19:00 - 21:30
Lloc:	Auditori C. Centre Cívic Cotxeres de Sants (C/ Sants, 79). 08014 Barcelona

Descripció

SOLIDARIS QUE HI PARTICIPEN:
Companyia Elèctrica Dharma, Cesk Freixas, Núria Ferré (Padrina d'Honor), Matthew Tree (Padrí d'Honor), Màrius Serra, Els Baratos, Eysa Eybec, Bernat Compte, Jordi Gomara, Albert Cobacho i David Caño...

Cultura, música i poesia en moviment per la no marginació de la gent blaugrana, per l'equiparació de drets de la gent blaugrana amb problemes de mobilitat respecte la resta de barcelonistes i pel dret universal d'accessibilitat.

CAP BARRERA NO POT OBSTACULITZAR LA NOSTRA DIGNITAT!

ASSISTÈNCIA CONFIRMADA:
Carles Móra Tuxans (Alcalde d'Arenys de Munt), Jordi Ríos (Puyol de Crackòvia), Sebastià Serrano, Agustí Benedito (Precandidat), Santi Salvat (Precandidat), Alfons Godall (Precandidatura Marc Ingla), Jaume Guixà (Precandidat), Sandro Rossell (Precandidat)... i moltes sorpreses més!
*Els membres assistents de les Precandidatures tenen lloc reservat encara que no apareguin en el llistat anterior, en el qual figura només un nom per Precandidatura per no cometre greuges comparatius.


SOLIDARIS QUE DONEN SUPORT AL MANIFEST:
Companyia Elèctrica Dharma, Gerard Quintana, Sebastià Serrano, Agustí Benedito, Alfons Godall, Matthew Tree, Màrius Serra, Cesk Freixas, Eysa Eybec, Bernat Compte, Jordi Gomara, Daniel Ferrer, David Caño, Núria Casademont, Jordi Llord, Olga López Sánchez, Isabel Méndez Chiva i... 1063 signatures més!

ENTITATS I ORGANITZACIONS SOLIDÀRIES:
Agustí Benedito (Precandidatura Presidència FCB), Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, Casinet-Cotxeres, CC.OO (CONC), Casal Independentista de Sants...

Si voleu donar suport al Manifest, envieu un correu amb el NOM, COGNOMS a: blaugranes.en.cadira.de.rodes@gmail.com

De l'entrevista-concert a Ràdio Salt i de la immigració

Ja fa uns dies que us vaig deixar un vídeo produït per Ràdio Salt on s'anunciava l'entrevista que m'havien de fer. I al final vingué el dia i em feren l'entrevista. A Ràdio Salt, sí, al programa Les Músiques del Món, un lloc molt acollidor amb tres professionals com la copa d'un pi, gent molt amable i acollidora, grans persones, una hora d'entrevista en la que vaig cantar dues de les meves cançons, una és aquesta. Si bé el poble de Salt, que forma part de l'àrea urbana de Girona, és notícia darrerament per temes de delinqüència que, amb molta mala fe, alguns associen expressament amb immigració, a nosaltres ens va semblar fantàstic i totes les persones originàries d'altres països, ja siguin llatins, ja siguin àrabs, etcètera, amb els que ens vam trobar ens van atendre en català i amb una cordialitat i amabilitat extraordinària. Cal dir que no trobàvem l'entrada als estudis de la ràdio i que unes persones d'origen no català no només ens van indicar amb tot luxe de detalls com arribar-hi, sinó que dirigint-se a nosaltres en un català perfecte ens van acompanyar fins a la porta dels estudis i ens van indicar quin era el timbre que havíem de tocar perquè ens obrissin i no ens van robar res més que un agraït somriure. Hem d'anar amb ull perquè el nostre problema endogàmic endogen i malaltís que ens porta a sentir por vers allò i vers aquells que són 'diferents en teoria' sempre acaba inevitablement en una actitud i, finalment, conducta racista i xenòfoba imperdonable. La nostra pobra actitud d'aferrissament al grup a causa de la nostra pobra capacitat de ser lliures i autoresponsables ens fa sentir aquell que no pertany al grup com a enemic. No ho disfressem amb excuses. És el que és i prou.

En tot cas, vam aprofitar per passar la vesprada a Girona, vam caminar per la Rambla, pels voltants de la Catedral, gran part del Call Jueu i gran part de la llarguíssima muralla. Una visita que ningú no s'ha de perdre. Haig de dir que era l'enèsima vegada que passejàvem per Girona, una gran antiga ciutat del futur, una de les meravelles d'aquest planeta.

En fi, per aquella o aquell que tingui interès, curiositat, morb, amabilitat, o qualsevol instint que li porti a fer-ho, deixo aquí l'entrevista sencera a la seva (a la vostra) disposició. Moltes gràcies per la vostra atenció, els vostres comentaris i les vostres crítiques:



Fotografia: Octavi, Paco i jo, ja fa uns anyets a les escales de la catedral de Girona


Endevinalla: Qui dels tres que sortim a la foto sóc jo?