Sí doncs, demà m'agradaria que em poguessis acompanyar a algun dels dos concerts que duré a terme.
Llocs on pots trobar la informació:
http://www.terceravia.org/jordigomara
http://www.myspace.com/jordigomara
http://www.facebook.com/pages/Jordi-Gomara/342423387659
Moltes mercès per la teva atenció
27 d’abril 2010
26 d’abril 2010
Per tu, una cançó en directe a Ràdio Salt
Aquí la podeu escoltar, de moment és el que us deixo de l'entrevista a Ràdio Salt:
Tu ets la llum, ets un poema.
Tu ets tot allò que jo faig, tot allò que jo sé.
Tot el que sento, tot el que veig.
Sense tu no sóc res; menys que un gra de cafè.
Menys que això, encara molt menys,
jo sóc una mota de pols dins el vast univers;
una veu callada en el silenci infinit
d’una boca tancada fa mil segles.
D’aquí sortiré a buscar-te on sigui
i mouré mil mars pel teu nom.
Potser no sigui victoriós però per tu ho intentaré;
almenys ho intentaré.
Tu ets la meva inspiració, per tu ho faig tot,
però encara no et sé, no et conec.
No sé com ets, malgrat que t’he viscut,
malgrat que t’he somniat,
malgrat que t’he tingut.
Et porto sempre dins del meu cervell,
sempre present;
tu ets la meva raó de ser.
El mecanisme intern
que fa moure el meu cos,
que fa que estimi el meu cor,
que fa que t’escrigui la cançó.
Per això la canto ara,
per això estimo a vegades,
per això jo vull que em senti avui tothom.
Jo per tu triomfaré o almenys ho intentaré.
PER TU. Lletra i música: Jordi Gomara. Barcelona, 1983
Tu ets la llum, ets un poema.
Tu ets tot allò que jo faig, tot allò que jo sé.
Tot el que sento, tot el que veig.
Sense tu no sóc res; menys que un gra de cafè.
Menys que això, encara molt menys,
jo sóc una mota de pols dins el vast univers;
una veu callada en el silenci infinit
d’una boca tancada fa mil segles.
D’aquí sortiré a buscar-te on sigui
i mouré mil mars pel teu nom.
Potser no sigui victoriós però per tu ho intentaré;
almenys ho intentaré.
Tu ets la meva inspiració, per tu ho faig tot,
però encara no et sé, no et conec.
No sé com ets, malgrat que t’he viscut,
malgrat que t’he somniat,
malgrat que t’he tingut.
Et porto sempre dins del meu cervell,
sempre present;
tu ets la meva raó de ser.
El mecanisme intern
que fa moure el meu cos,
que fa que estimi el meu cor,
que fa que t’escrigui la cançó.
Per això la canto ara,
per això estimo a vegades,
per això jo vull que em senti avui tothom.
Jo per tu triomfaré o almenys ho intentaré.
PER TU. Lletra i música: Jordi Gomara. Barcelona, 1983
21 d’abril 2010
Dos concerts en una mateixa tarda! Uf!
| Tipus: |
| Data: |
dimecres, 28 / abril / 2010
|
| Hora: |
16:00 - 16:45
|
| Lloc: |
Campus Mundet, Universitat de Barcelona
|
| Adreça: |
Pg. Vall d’Hebron, 171
|
| Ciutat/Poble: |
Barcelona, Spain
|
15 d’abril 2010
Concert a Macondo Bar
El proper dimarts, dia 20 d'abril a les 21.30 hores, actuaré al Macondo Bar de Barcelona. És tot un plaer poder actuar a aquesta sala que pertany al cercle habitual de cantautors consolidats i reconeguts. No tinc molt més a dir, només que seria un plaer que hi vingueu, sense vosaltres no som res. Presentaré la nova cançó El circ electoral :
Jordi Gomara en concert a Macondo Bar
| Data: | dimarts, 20 / abril / 2010 |
| Hora: | 21:30 - 23:00 |
| Lloc: | Macondo Bar |
| Adreça: | Conca, 21 |
| Ciutat/Poble: | Barcelona, Spain |
Propers concerts:
- 24 abr 2010 18:00 Ràdio Salt. Salt, Girona
- 28 abr 2010 16:00 Universitat de Barcelona, Campus Mundet, Jornades d’Educació Barcelona
- 28 abr 2010 19:00 Amb Jordi Montañez a la Sala Vivaldi, Barcelona
- 5 may 2010 19:00 Amb la Companyia Elèctrica Dharma, Cesk Freixas, Eybec i Albert Cobacho a les Cotxeres de Sants, Barcelona
Per a més informació vegeu també:
- Pàgina dels amics de Jordi Gomara: http://www.facebook.com/pages/Jordi-Gomara/342423387659?ref=ts
- Pàgina de MySpace Music: http://www.myspace.com/jordigomara
06 d’abril 2010
La cosa cada vegada es fa més grossa
Semblaré pesat per insistir però el concert del dia 5 de maig a les Cotxeres de Sants està adquirint una magnitud que, com diria aquell, gairebé s'està escapant de les mans, a part dels que cantem i a part de les personalitats que intervindran davant els mitjans de comunicació, etcètera, estarà tota la plana major, com aquell que diu, dels que seran els nous directius i la nova presidència del Barça. Us ho dic perquè, si voleu assistir, us heu de posar les piles per apuntar-vos-hi perquè les places lamentablement són limitades, hi ha força gent que ja ha confirmat la seva assistència, i qui no s'hagi apuntat prèviament no podrà assistir a l'acte. La cosa és així, ens agradi o no, és un esdeveniment molt important i la gent no s'ho vol perdre. Te'l perdràs tu? Espero que no, si més no, els meus amics m'agradaria que hi fossin. Aquí us deixo les dades ampliades, malgrat que provissionals, perquè la cosa cada cop va a més. Cal dir que també és una manera de col·laborar perquè totes les persones que tenen problemes de mobilitat i són socis del Barça puguin tenir un lloc digne i adequat per veure els partits, hi tenen dret, però d'aquí sorgirà una iniciativa que s'ampliarà a tots els contexts on la gent que pateix aquests problemes de mobilitat puguin tenir la vida una mica més còmoda que la que tenen avui dia. Salutacions i gràcies per la vostra col·laboració:
PER ASSISTIR AL CONCERT US HEU D'APUNTAR A FACEBOOK. Si envieu un correu electrònic amb el vostre NOM i COGNOMS, simplement esteu donant suport al manifest, la qual cosa, evidentment, serà molt ben rebuda també. A part, podeu especificar si voleu col·laborar a muntar l'espectacle
ASSOCIACIÓ BLAUGRANES EN CADIRA DE RODES: ACTE PRESENTACIÓ
| Data: |
dimecres, 5 / maig / 2010
|
| Hora: |
19:00 - 21:30
|
| Lloc: |
Auditori C. Centre Cívic Cotxeres de Sants (C/ Sants, 79). 08014 Barcelona
|
04 d’abril 2010
01 d’abril 2010
Uns exemples de la potència humana de les xarxes socials
Haig de dir que Facebook m'ha donat moltes coses bones i cal que li faci el reconeixement que es mereix. D'entre moltes satisfaccions, algunes han estat el fet de poder actuar de tant en tant en la prestigiosa Sala Vivaldi, al descobrir a través de Facebook les mateixes persones que als anys 80 em van portar a actuar a la mítica i desapareguda Cova del Drac del carrer Tuset de Barcelona. I, cal dir que, cada vegada que he actuat a la Sala Vivaldi, m'ha sortit algun altre concert, el més important fins ara, sens dubte, és la presentació de l'Associació de Blaugranes en Cadira de Rodes, ni més ni menys que al costat de Màrius Serra, Matthew Tree, Cesk Freixas, Eybec, David Caño i Albert Cobacho i que es durà a terme el dia 5 de maig, sense deixar de banda el gran experiment músico-poètic que duré a terme amb el company Jordi Montañez, conegut també a través de Facebook. Però sens dubte, a través de Facebook he pogut conèixer persones que s'han convertit en grans amics, les quals no anomenaré aquí perquè la llista és llarga i no voldria caure en l'error d'oblidar-me d'alguna. Facebook m'ha permès també travar amistat amb els companys i les companyes cantants, músics/ques i cantautors/es, amén de poetes i professionals de la literatura i la lingüística, alguns dels quals estic segur que haurien quedat lluny del meu abast en d'altres condicions, si més no, al principi de la meva tornada al món artístic. M'ha permès conèixer gent d'altres països que he pogut després conèixer en persona in situ i, fins i tot, alguns han vingut a viure aquí després. Gràcies a Facebook surto més al carrer i em relaciono amb més gent, contràriament al que creuen algunes persones, la vida virtual fa, si més no en certes persones, tenir més contactes en la vida real i augmentar la vida social, artística i cultural.Ara bé, la satisfacció encara més gran que m'ha provocat Facebook és haver obert ja fa uns anys la pàgina de Vamos a buscar a todos los Gomara i haver vist al llarg del temps que famílies senceres que no es coneixien s'han retrobat, han pogut elaborar arbres genealògics, etcètera. La primera vegada que em vaig emocionar, tal vegada farà un any o més, és quan dos germans ja d'una certa edat que havien estat separats de petits i que no s'havien vist mai es van retrobar gràcies a aquesta pàgina que jo vaig crear a Facebook. L'un viu a Xile, l'altre aquí i, a través del grup, no sols es van conèixer virtualment, sinó que al final van arribar a retrobar-se en persona. Arran d'aquest fet hi ha hagut un gran moviment i s'han anat retrobant un nombre molt gran de Gomaras. Aquest és el meu gran èxit, aquesta és la meva gran aportació als meus congèneres i tot gràcies a aquest genial invent que es diu Facebook
Subscriure's a:
Missatges (Atom)