29 de gener 2010

Drets per Catalunya però no pels immigrants?

Ahir vaig dir que escriuria poc al bloc -de fet fins ara ho estava fent una vegada al mes, aproximadament- i avui em dóna per fer un nou post; jo sóc així, què hi farem.

Aquest post el volia dedicar al meu amic Quico Ventalló, que, a Facebook, ha aparegut en diversos debats defensant la postura de l'alcalde de Vic respecte a la immigració, ell té les seves raons, però jo només vull exposar-li una petita reflexió. Per començar direm que el meu amic Quico Ventalló, molt sovint recorre a la història per defensar els drets de Catalunya, encara que jo li dic que no cal fer-ho. Tanmateix, com ell ho continua fent, aprofito per dir-li:

Catalunya (i Aragó en definitiva) aliada amb Castella va conquerir mig món no fa molts més segles que els que Catalunya va ser espoliada i desposseïda dels seus drets per part de Castella (ell prefereix dir Castella a Espanya, m'imagino que per aquesta dèria de recercar en la història i no voler oblidar les coses que han fet els avantpassats i no les persones actuals), llavors, no hem d'acollir i ajudar a aquells que van ser espoliats pels castellans i catalans, ara fa uns segles, alguns descendents directes de catalans i castellans, quan venen buscant una oportunitat al nostre país si ens regim per condicionaments purament històrics?

Jo sempre he vist que el ric es fa ric perquè uns d'altres es fan pobres; els recursos passen d'unes mans a altres desproporcionadament, i a través de mecanismes que no sempre són justificables, així és com unes persones i uns països tenen un elevat nombre de recursos i d'altres no, tenint en compte que els recursos no es creen ni es destrueixen de manera absoluta, sinó que es distribueixen de diferents maneres provocant desequilibris quan no hi ha polítiques de control i de redistribució equitativa d'aquests. Potser no ha arribat el moment de compartir també allò que potser no és tan nostre, mentre exigim a Espanya que també torni allò que no és seu?

Per no tornar a agafar-li certa mania al bloc, no vull fer tampoc un post massa elaborat ni omplir el post d'enllaços perquè qui ho llegeixi hem d'imaginar que sap perfectament de què parlem, però per a justificar la meva pregunta només vull deixar-li al Quico els enllaços següents:

Haití: Desmuntant el determinisme geogràfic (que parla, des d'una vessant històrica, dels fets d'Haití)

i ja posats li agrairia al Quico que es llegeixi aquest genial post del meu amic Albert Esteruelas que, sincerament, sobre l'afer de Vic i el perill que corre l'Estat del Benestar, és una de les coses més lúcides que he llegit:


I, també, que s'escolti aquesta cançó, si us plau i que escolti la seva lletra molt detingudament a veure si li refresca la 'memòria històrica':


I, no t'ho prenguis massa malament, Quico, en comptes de dir-t'ho a Facebook, que hagués estat més fàcil, en tot cas, t'ho he dit des d'aquí. Si cal debatre ho podem fer aquí mateix, i si no, doncs res

10 comentaris:

  1. Bé, l'amistat no ens ha de tornar cecs. Genial, genial... Jo diria que amb els temps que corren els coixos són velocistes. Com sigui, era una mica d'elaboració a partir d'altres blogs. El tema prioritari és la justícia social i no Catalunya; perquè quin interès poden tenir en un país que destrossa la vida d'altres persones. Quan actuis avisa'm que sempre que puc hi vaig. I amb el Cesc Freixas, potser! Ostres!

    ResponElimina
  2. Anem a pams. Felicitats per l'article. Veus com sí que és interessant escriure al bloc?
    No el deixis. A mi no hi ha res que em faci més feliç, molt més que les tires interminables del fèisbuc on tothom sempre diu el mateix, que veure missatges al bloc. Estic molt contenta.
    Pel que fa al tema de l'article, estic d'acord amb tu. Però vull fer una puntualització. En primer lloc, penso que la llei de l'empadronament s'ha de canviar, perquè és molt poc curosa. Fins que no demanin autèntica documentació per empadronar la gent (tothom, no només els immigrants), el problema no estarà resolt. Ara mateix és un forat sense control.
    Exemple: una noia de la meva escala té un pis llogat, però sempre està de viatge a l'altra punta del món. Quan marxa, relloga el pis, cosa que no està permesa. Ara hi ha una parella (no són immigrants, són d'aquí). Però tant és això. I jo pregunto, on s'hauran empadronat? I amb quin suport documental si no hi ha cap paper que estigui al seu nom?
    D'altra banda, et diré que la pràctica de Vic la duen a terme de fa temps un munt de municipis de les Espanyes. Però ningú no diu res. Ara, si es tracta de un poble català, torna a sorgir l'etern "divide y vencerás".
    Tanmateix, combrego absolutament amb el teu article.
    Petons.
    Ah, això del Cesk Freixes sembla molt segur, eh?

    ResponElimina
  3. (1/3)

    Anna Maria i Albert, és un tema molt delicat al que jo no he volgut entrar a discutir en Facebook perquè allà de seguida es poden crear uns debats de dies i setmanes amb 400 participants que pot acabar amb la meitat de la gent barallada. A priori, sembla que cap persona amb una sensibilitat mínima respecte els drets humans i amb ideologia d'esquerra (no d'esquerra 'light', sinó d'aquella més 'autèntica') no hauria de tenir cap dubte, però m'adono que aquí hi ha altres coses. Qui coneix al Quico sap que ell no és ni de lluny un racista, però, per exemple, en el debat que es va endegar a la pàgina del Cesk Freixas a Facebook, quan en Cesk va dir que 'cap persona era il·legal' arran del tema de Vic va intervenir el Quico i va sortir escaldat (no per part del Cesk, ja ho sabem, aquell noi és molt respectuós, però sí per part d'altres. Per aquest motiu jo no vull discutir aquestes coses al Facebook, perquè se te'n va de les mans i les discussions no són de prou profunditat, per la immediatesa i l'abast que té d'arribar a un munt de gent alhora que tu, en molts casos ni coneixes. Després a sobre tens tot aquella quantitat de gent que s'ho està mirant i no hi participen i, sense conèixer-te, poden extreure conclusions totalment errònies sobre tu. Si alguna cosa he aprés a Facebook és que t'acabes relacionant amb centenars de persones amb les que no et relacionaries en la vida normal, i algunes tenen unes formes de veure les coses totalment contràries a tu, i, al final, has de cedir també de part teva perquè t'adones que aquella persona no ha estat actuant de mala fe en molts casos.

    ResponElimina
  4. (2/3)

    Jo hi tinc amics liberals amb els que no hauria tingut mai cap contacte fora de la feina o del veïnat en la vida real, i en interaccionar en Facebook, després d'haver estant-te interelacionant després d'uns dies a Facebook, t'adones que et surt amb una idea sobre allò econòmic o social que et sorprèn. Ara no seré d'explicar allò que vull dir exactament, però, per exemple, tenim amics a Facebook com l'Ernest Benach o el Tomàs Molina. Clar, jo en la vida real no podria accedir mai a poder parlar de tu a tu amb cap de tots dos, generalment, i això em facilita el carregar-me a tots els polítics per igual o dir que l'home del temps quan opina de coses polítiques diu els disbarats més grans del món. Però què passa quan es dóna un sistema, com el de Facebook o Twitter, on el president del parlament et contesta en persona (de tu a tu, com un altre més i no com a president del parlament) a allò que li dius i veus que l'home del temps no és una imatge televisiva que imiten al programa 'Polònia' sinó que és una persona real de carn i ossos com tu? Aquí es quan t'adones que ells també tenen coses a dir com tu i es mereixen ser escoltats i respectats en les seves valoracions. Això ho saps tu, Anna Maria, l'Albert no perquè encara no ho acaba de veure molt clar això de Facebook i no hi té pàgina. Bé, això és el primer que volia entrar a valorar, abans que res. I és que aquests sistemes nous de comunicació, on les persones poden establir comunicació directa, sense el cos a cos, trencant un munt de barreres, et fa entendre que l'altra persona, lliure de molts condicionaments del dia a dia, també és persona i, si vols, mantenir aquesta xarxa d'intercomunicació has d'arribar a entendre que cal moure's sabent que els altres tal vegada en les seves idees i en allò que diuen i fan tenen dret a cert respecte i tenen tal vegada part de raó.

    ResponElimina
  5. (3/3)

    Si jo no sabés, Anna Maria, que tu ets una 'esquerrana radical' que et situes entre el marxisme i l'anarquisme, si no sabés quant d'humana ets com a persona, podria haver entrat a sac perquè no has defensat oibertament una postura contrària a l'alcalde de Vic. Si jo no conegués al Quico personalment me l'hagués menjat com han intentat fer d'atres persones a Facebook, jo no he volgut intervenir allà, repeteixo, per això he escrit aquest post perquè SÍ que volia demostrar públicament la meva postura contrària a ell, però aquí juguem a casa nostra, tant ell com jo, ell sap que aquí pot intervenir com vulgui i serà respectat i sinó pot fer una contrargumentació, o com es digui (tu, Anna Maria, ets la filòloga) al seu bloc. I allà també hi serem a casa nostra. Continuo en altre comentari perquè aquest es fa molt llarg, però no sé si continuaré ara o més tard de moment he fet la introducció del tema, remarcant uns assumptes que, a mi, em semblaven prou importants com a premises

    ResponElimina
  6. Se m'ha esborrat una gran part del que tenia escrit però ara ja no tinc ganes de refer-ho :-)

    ResponElimina
  7. Gràcies per afegir el meu enllaç!!
    Jo al·lucino com encara hi pot haver gent que en nom d'uns suposats i fantasiosos drets mitjevals aprofitin per esclafar els drets d'essers humans reals i actuals.

    ResponElimina
  8. Espero que el meu comentari s'hagi entès bé, Jordi i altres tertulians. Tu, Jordi, em coneixes i m'has definit molt bé. Però precisament perquè em considero marxista, tinc la ment molt ordenada. Jo penso, com el Cesc Freixes, que ningú no és il·legal. Què vol dir que una persona és il·legal? Sisplau! Quan jo parlava del tema d'ordenar la qüestió de l'empadronament, ho deia des d'un punt de vista general. A més, és un tema que sempre l'he vist poc fiable. De fet, qualsevol persona es pot empadronar a qualsevol lloc sense més (no té res a veure aquí la cosa de la immigració, sempre parlo en general).
    La meva ordenació mental m'impedeix entendre aquest funcionament. O no hi ha padró o, si n'hi ha, que sigui real. Però per una qüestió de seny, res més. O fem bé les coses, o millor no fer-les. Jo no estic en disposició de saber si el padró és absolutament imprescindible o si es pot muntar d'una altra manera. Ara, que es correspongui amb la realitat.
    Quan dic això de l'Ajuntament de Vic, no hi dic defensant res. Només constato un fet. Hi ha a tot l'Estat molts consistoris que porten a terme aquesta política i ningú no n'ha dit res. Ho fan i prou. Ho fa un ajuntament català i sembla la fi del món. És una pràctica que no ens agrada, oi? Doncs no ha d'agradar enlloc. Ni a Vic ni a Torrejón, on també ho fan. per tant, s'ha de criticar sempre (evidentment, parlo dels mitjans de comunicació).

    ResponElimina
  9. Jo em voldria parlar més aquí, però ara no tinc temps, Anna Maria, gràcies pel teu comentari. Només dir-te que a Torrejón, després de les campanyes que van haver-hi a Facebook ja ho han deixat de fer i gual que a Vic que també s'hi han tirat enrere

    ResponElimina
  10. Doncs perfecte. Enlloc.
    Petons.

    ResponElimina