17 de setembre 2009

Esquema cronològic de pèrdua de drets laborals en la democràcia liberal espanyola



Aquí us poso el llistat d'alguns dels drets laborals que s'han perdut des que la democràcia liberal i la monarquia impera a l'Estat espanyol, des que CCOO i UGT són legals i poden pactar amb els empresaris i els governs democràtics, especialment del PSOE:


CRONOLOGIES DE LA RETALLADA DE DRETS LABORALS
Principals regressions en els drets laborals

1984
  • S’incorporen nous tipus de contractes eventuals i precaris.

1985
  • S’augmenta de 10 a 15 els anys mínims de cotització per tenir dret a la jubilació.

1994
  • Legalització del prestamisme laboral, les ETT. Nova ampliació dels contractes temporals, amb més tipus de contractes d’obra i eventuals.
  • Incorporació del contracte d’aprenentatge, sense cotització a la Seguretat Social.
  • Legalització de l’acomiadament dels treballadors en situació de baixa mèdica.
1997
  • Els treballadors en situació de baixa que són acomiadats no continuaran rebent la prestació d’incapacitat temporal, sinó la d’atur.
  • Augment de les bonificacions a la Seguretat Social per a les empreses.

2002
  • Enduriment de les condicions per a l’accés a les prestacions d’atur.

2007
  • Enduriment de les condicions per a l’accés a les prestacions de jubilació i reducció de les prestacions d’invalidesa.
  • Evolució de l’acomiadament improcedent

1977
  • Indemnització de 60 dies per any treballat, amb el límit de 5 anualitats.
  • El treballador té l’opció d’incorporar-se de nou a l’empresa o d’optar per la indemnització.

1980
  • Indemnització de 45 dies, amb el límit de 3,5 anualitats. El treballador ja no té l’opció d’incorporar-se de nou a l’empresa.

1994
  • Ampliació dels casos d’aplicació de "l’acomiadament objectiu", amb indemnització de 20 dies.

1997
  • Nou contracte "bonificat" (per col·lectius de dones, aturats i majors de 45 anys) amb acomiadament de 33 dies, amb un límit de 2 anualitats.
  • Nova ampliació dels casos d’aplicació de "l’acomiadament objectiu".

Propostes pel 2010
  • Nou contracte únic amb indemnització de 20 dies per any treballat.

Quan deixem les coses en mans d'aquells que s'erigeixen com els nostres representants (sindicals, polítics, etcètera) quan en realitat són gent que els agrada el poder, els diners, els favors i els privilegis que facilita l'ostentació vergonyant del poder, que no volen mai mossegar la mà que els dóna de menjar, que van a les celebracions dels actes que organitza la patronal i el govern com si fossin un altre d'ells més, quan deixem en mans d'aquesta colla els assumptes que ens concerneixen no podem esperar una altra cosa. Hem de canviar la inèrcia d'aquesta pobra democràcia que es limita a deixar-nos votar cada quatre anys a aquells que tenen el privilegi de poder erigir-se com a candidats en els grans partits i sindicats pagats pels diferents poders i que són els únics que, gràcies al seu poder mediàtic multimilionari, tenen la possibilitat de ser els que sortiran elegits. Amb aquest inèrcia ells acaben convertint-se també en poderosos i entre els poderosos pacten les nostres condicions de vida. Reflexionem si això és el que ens convé o bé podem organitzar-nos en sindicats i d'altres organitzacions autogestionades amb democràcia directa i representativa real. Jo ja fa temps que pertanyo, si més no, a una d'aquestes organitzacions on les coses s'hi decideixen des de les bases i no des de la cúpula. La nostra incidència no es suficient perquè no som tan grans, perquè la gent prefereix apuntar-se a aquells sindicats que els sonen més perquè són televisius, perquè el poder mediàtic de la televisió els afavoreix (els poderosos sempre s'hi ajuden, avui per tu demà per mi), perquè la gent sempre vota a aquells partits i sindicats que tenen més poder mediàtic perquè reben subvencions milionàries del gran capital i poden fer millors campanyes. I si tu reps diners de l'enemic com vols posar-te després en contra d'ell.

La cronologia dels retrocessos en matèria laboral ha estat extreta de: Reformes laborals: 30 anys de retallades de drets. En aquest enllaç hi trobareu una anàlisi més exhaustiva i seriosa que la que jo, humilment, puc exposar aquí

Avui és un dia especial, avui és el dia en que volem canviar inèrcies:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/145104
http://www.podem.cat

13 de setembre 2009

Xavier Sala i Martin i la independència de Catalunya



No sé a vosaltres, però a mi m'aterra llegir coses com aquestes en un article que parla sobre la viabilitat de la independència de Catalunya:

El progrés econòmic s'aconsegueix a base de tenir una població creativa i amb ganes de treballar, d'instaurar un sistema legal que garanteixi els drets de propietat dels inversors i que incentiva les empreses a innovar i adoptar noves tecnologies, de gaudir d'un sistema educatiu que ajudi la població a ser cada cop més productiva, i de tenir un bon govern que incentivi el comerç interior i exterior, que no ofegui l'economia productiva amb impostos excessius, amb una burocràcia arbitrària o amb corrupció intolerable, i que mantingui una estabilitat fiscal i monetària (http://www.columbia.edu/~xs23/papers/independ.htm)

Mà d'obra cada vegada més productiva mentre ell es passeja amb les seves ridícules americanes. On estan els conceptes d'educació emocional i en valors, en la solidaritat, en la cooperació, en l'ajuda mútua? On queden els drets d'aquells que no poden "competir" en igualtat de condicions per raons diverses? Garantir la propietat dels inversors, i aquells que no poden invertir perquè han nascut pobres? Consum, producció, creixement econòmic, no intervenció estatal (excepte en els casos que a tots els neoliberals com a ell els interessa), etcètera, aquestes són les paraules màgiques d'en Sala i Martin. La llei del més fort, ell és fort, és lògic que defensi els seus interessos, però que no ens vulgui vendre la pel·lícula. Per cert quan parla de corrupció, a qui es refereix? Segur que no als mateixos als que jo em referiria