27 de febrer 2008

Jutgen a un noi per parlar en català

Jutgen a un noi per parlar en català General
http://www.jorgetutor.com/spain/baleares/Menorca/Mao2/Mao13.jpg
Demà a les 10.15 hores, jutgen a Maó Eduard Coll i la seva mare per haver parlat en català a la comissaria de la Policia Nacional de Maó. Se'ls acusa de «desobediència a l’autoritat». Eduard, que anava amb quatre joves de Ferreries, va ser identificat en un control de la Policia a l’Esplanada de Maó un dissabte de matí. El jove demanà als policies, parlant en català, que s’identificassin. Al cap de dos dies va anar a la comissaria amb la seva mare per demanar que els agents s’identificassin. Segons el jove, allà li varen exigir que parlàs l’espanyol, però ell s’hi va negar. Ara mare i fill seran jutjats per desobediència a l’autoritat. S’espera una concentració al jutjat en solidaritat amb Eduard Coll.

Presència

Per cert que el conseller d’Interior del Consell, Joan Lladó i el fins ara diputat d’ERC Joan Tardà seran presents al judici d’Eduard Coll amb solidaritat amb ell. De la defensa s’ha fet càrrec el misser d’Inca Josep de Luis, també defensor de Jaume Sastre.


De: Diari de Balears

23 de febrer 2008

Davant les eleccions generals del 9 de març

Molt bon article per reflexionar davant les eleccions generals de dia 9 de març:

Tot i la neteja de façana de l'actual govern amb lleis com la de dependència, igualtat, matrimonis homosexuals, la CGT denuncia que, pel que fa a polítiques laborals, no ha realitzat cap millora respecte als retrocessos realitzats per la dreta quan va estar en el poder. En efecte, els alts índexs de productivitat i rendibilitat de les empreses (generats per l'esforç dels treballadors i treballadores) han reportat un substancial augment dels beneficis empresarials, les dades de l'augment de l'atur, l'alt índex d'eventualitat en l'ocupació i l'alta accidentalitat (dels més alts de la UE) reflecteixen una política de col·laboració amb els empresaris en perjudici dels treballadores i treballadors d'aquest país. La Llei de la memòria Històrica que només deixa la reparació moral de tants crims i judicis sumarisims, deixant-los impunes sense reparar a les famílies que ho van sofrir. Els problemes amb l'AVE que a més d'allunyar-se d'un transport públic i social, per les presses d'inaugurar-lo abans de les eleccions, han perjudicat als treballadors-usuaris i als ciutadans veïns que han tingut i han de suportar, unes obres accelerades que no han respectat ni el seu benestar ni el seu descans.

Ara ens demanen a la ciutadania, als treballadors/es, el vot, ara venen els missatges de confiança i les promeses que aviat quedaran condicionades, aparcades per un altre moment. Ara som el subjecte més important per aquells que vulguin dirigir les nostres condicions de vida en transport, sanitat, educació, impostos, lleis laborals, etc. ¿Per què s’obliden de nosaltres (tant la dreta com l’esquerra) quan tenim realment els problemes, i recolzen al capital privat i a les multinacionals perquè aquests continuïn creixent en beneficis?

La CGT som conscients de la dreta que representen els Aznar, Rajoys, Aguirre, …però com que som escèptics amb el parlamentarisme polític, volem expressar la nostra oposició, com a sindicat de classe i independent dels partits polítics, a aquesta política autoritària i jeràrquica a tots els nivells, parlaments, centres de treball, associacions, etc...

Fem una crida a la societat a no confiar en la falsa democràcia d’aquells que ens posen les urnes avui i demà s’obliden dels seus compromisos programàtics. Una democràcia que encara no ha resolt de quina manera se’ls hi poden demanar explicacions CADA DIA a aquells que no compleixen amb els seus programes. No és una democràcia real que només ens quedi el pobre consol de no tornar a votar després de quatre anys.

La democràcia que considerem possible i necessària, està basada en l’acció participativa, en el treball, en el barri, en el carrer, en les associacions, per solucionar els problemes i eradicar les desigualtats que hi ha a la societat. Aquesta política plena d’escàndols urbanístics, de retrets i mentides airejats per la dreta i de la deixadesa dels ideals de l’esquerra per aquells que es presenten com a tal, no es mereixen el suport i la il·lusió dels treballadors i treballadores.

La CGT no confiem en els polítics que s’allunyen de les necessitats dels treballadors/es. Per a nosaltres la vertadera democràcia no es la que ens crida cada quatre anys a votar, es la que facilita la participació dels ciutadans i que treballa per suprimir les desigualtats Per això la CGT fem una crida a la població a no acceptar aquesta democràcia del vot cada quatre anys i a sumar-se amb nosaltres a treballar, dia a dia, per un món millor.

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE I NECESSARI.

Comunicat del Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT de Catalunya
Febrer 2008

12 de febrer 2008

Novetats cinematogràfiques?

Jaume d'Urgell productions presenta el seu darrer film titulat Franco 2. Podríem dir que es tracta d'una nova història, però no és del tot cert. Si bé hi apareix algun nou actor i d'algunes situacions poden semblar fins a cert punt desconegudes per l'espectador, la veritat és que el guió sempre és el mateix amb uns lleugers retocs. Aquesta pel·lícula també serà portada a les grans pantalles d'altres països, per exemple aquí en teniu la versió nord-americana, que malgrat que, tot i que té un certs matisos distintius, no es diferencia a gran trets de la versió en llengua espanyola. Bé, només em resta dir-vos que aquest film s'estrena el dia 9 de març d'enguany a tots els col·legis electorals de l'estat espanyol. Llavors hi podreu comprar els tiquets i tindreu dret a veure la mateixa pel·lícula durant els propers quatre anys.

A continuació, us deixo el cartell de la pel·lícula, on hi trobareu a l'estrella principal del film (paga la pena que hi feu una ullada):



Fotografia vista a: Grop de fotografia per l'afrairament occitanocatalan / Grup de fotografia per l'agermanament occitanocatalà

Els metges faran vaga, els polítics incompleixen les promeses electorals

És terrible com es juga amb els serveis bàsics de la gent. Els metges volen fer vaga perquè no donen a l'abast. Tan sols demanen que s'acompleixi aquella promesa electoral que els pacients necessiten 10 minuts a la consulta per ser atesos en unes mínimes condicions. L'administració surt per la tangent. A més el personal mèdic als centres d'atenció primària han d'allargar sovint el seu horari laboral per poder acabar la feina, les visites s'allarguen i han de plegar més tard, però, a canvi, no reben la justa compensació monetària en hores invertides del seu temps per atendre aquells pacients que els queden fora d'aquest horari perquè les visites al final han de ser, per lògica, més llargues del que preveu l'administració. I les empreses privades van boges per ficar-hi cullerada. Els polítics s'entesten en recordar-nos que els serveis de salut són deficitaris, però quan els empresaris volen fer-se amb ells la demostració és ben clara, deficitaris no ho poden ser en absolut. Quin empresari voldria fer-se càrrec d'un servei que, a la llarga fos deficitari? Vivim en un món de llops on els poderosos volen fer-se sempre amb el pastís per treure profit, i els polítics juguen el seu joc, gairebé diria que treballen per ells. Trencant el principi aquell, del que tan bé ens parla Chomsky, que quan els serveis bàsics com l'ensenyament, la sanitat, etc. passen a mans privades deixen de ser serveis socials de la comunitat que es fan per solidaritat entre els humans per a convertir-se en negoci d'uns quants. I ja sabem, les empreses privades van per pasta, no actuen per solidaritat, només et donaran aquell servei que els proveeixi d'un bon rendiment econòmic. No anem bé, no sé si us hi adoneu. Si no canviem el rumb dels esdeveniments acabarem en un món on la persona serà una peça d'intercanvi més per a aconseguir guanys. Si no és que ho som així ja avui dia.

09 de febrer 2008

Manuel Pizarro, el mag de les finances

Mariano Rajoy, un home senzill del carrer, que cobra més de 8000 € al mes va dir que Manuel Pizarro és la persona que la sap més llarga d'economia a l'estat espanyol. No és pas mentida, no us hi equivoqueu. Aquest home ha sabut viure molts anys a costa dels altres. Fixeu-vos-hi: Pizarro entre 2004 i 2006 cobrà tan sols el triple que allò que cobraren tots els membres del govern espanyol junts, i a aquest any passat li van donar una trista liquidació pel ridícul valor de 16,6 milions d'€ . Democràcia, igualtat de drets, redistribució de la renda. Rajoy i Pizarro són els teus, allò que més et convé, vota'ls perquè puguin pujar-se encara més el sou. Pensa en la teva pàtria! Pensa en ells! No els deixis morir de gana...

07 de febrer 2008

Anunci pels drets humans prohibit pel "govern imperialista ezpañó"


VOL EL GOVERN ESPANYOL QUE NO VEGIS AQUEST ANUNCI?

EL MITJÀ DE COMUNICACIÓ QUE EL FES PÚBLIC PODRIA ÉSSER MULTAT


Vegeu-ne més informació

Si això hi succeeix a l'estat espanyol, pots imaginar-te els obstacles que hi posen a la tasca d'Amnistia Internacional i d'altres defensors dels drets humans governs com el de Xina, EEUU, Iran...

Tanmateix no podran fer-nos callar, perquè som independents.
Perquè som necessaris. Perquè cada cop hi som més.

Ajuda'ns a continuar denunciant les injusticies, vinguin d'allà on vinguin.

Uneix la teva veu a la nostra

Envio

Per a veure l'espot has de tenir instal·lat l'Adobe flash player 9. Pots descarregar-te'l de franc aquí. També pots veure el vídeo en d'altres formats a aquesta pàgina

Informació enviada per Amnistia Internacional a través de correu electrònic

02 de febrer 2008

Espanya, "la nació..."

El vídeo del dia:



L'enllaç del dia:



La imatge del dia:



L'enquesta del dia:


Clica a sobre de la imatge si vols participar a l'enquesta *

*Captura extreta dels resultats parcials de l'enquesta de la pàgina web de Izquierda Castellana

Si heu vist el vídeo sencer, cosa que us recomano, haureu pogut escoltar les cançons següents:

Bisaik Berriak de Berri Txarrak
A las cosas por su nombre d'Habeas Corpus
Som d'Obrint Pas