Aquest escrit ve al compte que sóc membre i formo part de l'assemblea d'alguns grups de blocaires en els que hi havem persones de diversos àmbits de l'espectre polític d'allò que se sol anomenar esquerra. La forma de treballar de les assemblees és a través d'una llista de correu electrònic, donat el cas que són grups no només d'àmbit nacional i estatal sinó també d'àmbit internacional, o sigui tenen membres de diferents estats, on podem escriure i rebre els missatges tots i cadascun dels membres de les assemblees. No és cap secret, tenint en compte les filtracions cap a enfora que sempre s'hi donen en qualsevol grup humà, que des de fa ja no mesos sinó gairebé anys, les diferents formes d'entendre l'esquerra provoquen discussions airades i, a vegades, fins i tot s'hi arriba a l'insult personal. Temes com el de Cuba, però també d'altres anteriors a aquest han provocat baralles significatives i la sortida de persones d'un grup concret al que pertanyo. Però també el creixent interès d'un sector en cedir cada vegada més a requeriments des del propi PSOE i PSC, especialment, ha provocat no sols que hagin marxat membres molt valuosos, sinó que al final l'assemblea d'aquest grup s'ha convertit en una majoria silenciosa i amb a penes 4 o 5 persones que hi participen de molt en tant en tant, i algunes més en fets molt puntuals. Una majoria silenciosa que té diverses interpretacions, però que no venen al cas. El que passa és que cadascú les interpreta a la seva manera. Vull deixar clar que hi ha afiliats al PSOE dins d'aquest grup concret (del qual estic parlant però que no dic el nom) que tampoc veuen amb bons ulls tant apropament al seu partit, perquè un dels principis que ens guien és la independència del grup envers cap partit polític i cap sindicat i el respecte per la gran i diversa pluralitat ideològica dels seus membres.És antiga i coneguda la forma de funcionar dels poders volent assimilar tot allò que pot representar una amenaça pel sistema establert i, a la vegada, quan es tracta d'un mitjà que té cert ressò, com és el cas d'aquest grup concret convé absorbir-lo com a intent de controlar-lo i, si es dóna el cas, que serveixi com aparell propagandístic en la mida del possible. Pretensions que per al PSOE avui per avui no es poden veure reflectides en la realitat, doncs aquesta assemblea, a la que en concret m'hi refereixo no vol ni sentir-ne a parlar. Tanmateix, una vegada i una altra ho intenten amb diverses estratègies. Convidant-nos a actes organitzats pel partit, a interactuar i/o formar part de les seves xarxes informàtiques, etc. Les persones que solen assistir a aquests actes al principi ho feien amb el vistiplau de l'assemblea sempre que no identifiquessin el nostre grup amb el PSOE i fent evident, per suposat, la diversitat ideològica dels seus membres. Tanmateix, al final l'assemblea va suggerir, davant la insistència de participar en qualsevol activitat que fes el partit, que la persona que volgués anar a qualsevol esdeveniment polític era evident que no se li podia negar la seva assistència però havia de fer-ho a nom personal i no a nom del grup i que no calia que demanés cap permís a l'assemblea per assistir-hi. Evidentment cadascú pot fer amb la seva vida el que vulgui si això no implica cap conseqüència negativa a terceres persones. No obstant, arriba un moment que tant flirtejar amb el partit a molts dels membres del grup ens posa en una situació difícil realment. I les pretensions del gran partit, el Gran Germà, cada vegada van a més i aquesta situació arriba a provocar-nos cert cansament a molts de nosaltres. Malgrat tot, creiem que el gran partit insisteix de manera reiterativa perquè segurament a causa d'interessos diversos se l'hi dóna peu. I totes les idees que proposa el partit sempre ens són traslladades a l'assemblea per part de les mateixes persones que, a més, hi són afiliades. Repeteixo, la majoria d'afiliats al PSOE no volen que es barregi el partit amb el nostre grup, no puc dir tots perquè no conec el pensament i les pretensions de tots els meus companys. Tanmateix per part d'un grup molt reduït -en la pràctica no solen ser més de dues persones- si que se'ns fa diferents ofertes de col·laborar amb el partit però dins de la nostra independència ideològica. Però coneixent la forma que té d'entendre el PSOE la independència, si més no l'autonomia, no resulten gens prometedores aquestes insistències en oferir-nos "mútua col·laboració amb independència". I a partir d'aquesta explicació introductòria que a alguna persona potser li molestarà perquè se sentira al·ludida, però que jo em sento en la necessitat d'explicar (comptant que callo moltes coses i no dono dades concretes), començo a desgranar aquest article "en fascicles".
Abans que res, unes matisacions que em semblen molt importants:
- Si critico a l'organització, el funcionament o les actuacions d'un partit polític o sindicat, etc., no estic criticant pas les persones que ho formen. Les afiliades i els afiliats s'hi troben amb el que hi ha quan es fan membres d'aquestes organitzacions. La seva capacitat de poder canviar-hi alguna cosa és a la pràctica gairebé impossible quan no nul·la simplement. A més les persones són del tot respectables, però no sempre les seves actuacions. Un polític, per exemple, és una persona i, com a persona pot ser d'allò més respectable (d'alguns, però; no tots), tanmateix quan es posa el vestit de feina, per motius diversos pot dur a terme actuacions d'allò més criticables. També és cert que les persones ens organitzem en grups, però individualment som una cosa i grupalment una altra. Hom pot criticar un grup, però aquesta crítica no té perquè anar dirigida als seus membres de manera individualitzada. També és cert que en tots els grups totes les persones no tenen la mateixa concepció del que ha de ser aquest, i en tots els grups generalment hi ha diferents subgrups que pensen i, fins i tot de vegades, actuen de manera diferent. Ni tan sols en els grups assemblearis que són els que respecten més les minories -per la pròpia idiosincràsia de l'assemblearisme- no es pot fer a una persona ni a un subgrup de persones culpables d'allò que el grup com a conjunt és i fa. Vull deixar ben clara aquesta premissa perquè la gent que formem part de les organitzacions no ens devem mai sentir acusades per aquelles crítiques dirigides contra aquestes organitzacions. I en tot cas, tota crítica, nosaltres no la fem mai en un sentit pejoratiu sinó en un sentit constructiu, una crítica on expliquem ben bé en què s'hi fonamenta per intentar pressionar als grups perquè siguin cada vegada més receptius i hi participin gradualment d'allò que, en el sentit més profund de la paraula, diem democràcia
- L'espectre polític és un continuum Esquerra..........|..........Dreta i l'esquerra (d'acord amb la seva formar d'organització) també és un continuum (Anarquisme individualista, Anarquisme Social, Comunisme Llibertari) -- Esquerra amb organització assembleària-------------|-------------Esquerra amb organització jerarquitzada -- (Social-liberalisme, Liberalisme progressista, Tercera Via, etc.) Aquests dos grups que poso entre parèntesi poden ser considerats moltes vegades com a grups que no formen part de l'espectre polític de l'esquerra. Tanmateix quan se'ls considera esquerra la seva ubicació exacta en el continuun és sens dubte aquesta. Per a molts estudiosos, tanmateix, el primer (les diferents versions de l'anarquisme), que pot tenir moltes matisacions però que, al final, s'opta per fer una reducció d'aquest pel fet que a la pràctica les divergències són mínimes i que, fins i tot, jo podria haver resumit en dues tendències únicament -anarquisme individualista (ideal, utòpic) i anarquisme social (organitzat, assembleari i/o anarcosindicalisme)- és per a molts l'única esquerra possible. I en el segon cas (els liberals en les seves diferents versions) malgrat que en allò social d'alguns es considerin d'esquerra, molts estudiosos els situen en l'espectre polític de la dreta. I aquestes afirmacions no deixen de tenir la seva part de raó. Dins del que hem situat com a esquerra podrien també posar noms de partits (i d'ideologies), però no anirem tan lluny. No obstant, cal preveure quequan més assembleària és una organització s'apropa més a l'extrem esquerre i, quan menys assembleària és, s'allunya més d'aquest, i això no és teoria, sinó allò que és observable en la praxis política. Per això parlar de transversalitat pura és deixar-nos portar a engany i, a la pràctica, és impossible. No és gens d'estranyar que aquells grups que s'han autoproclamat com transversals han anat diluint-se en el temps, doncs la tranversalitat per se en política no té cap sentit, o es té una idea del món social, no coercitiva, sol·lidària, basada en la igualtat de les persones, etc. o es té una visió del món autoritària, dirigista, competitiva, on es promouen les desigualtats, etc.
- I per quin motiu he fet aquest continuums? Per dues raons:
- Perquè tota organització humana es forma en base a un objectiu o finalitat, amb la intenció d'arribar a algun lloc concret, amb una idea de com es podria conformar la societat o amb un interès lucratiu i/o de poder o amb un interès d'influència social o d'ajuda, o d'autoajuda, amb valors altruistes o no, etc., però sempre partint d'una finalitat concreta o objectiu a curt, mitjà o llarg termini i, tal cosa, els ubica d'una manera determinada en aquest continuum
- Per justificar que els militants de base dels partits socialdemòcrates en allò social en el pla teòric, però a la pràctica neoliberals en allò econòmic (sempre incidint en allò observable, i que no es distancien massa del social-liberalisme des d'un punt de vista teòric actual) no tenen poder de decisió, a causa de la pròpia estructura tan jerarquitzada d'aquestes organitzacions polítiques. El mateix passa amb els sindicats i els podríem fàcilment col·locar en un continuum aproximat. En un extrem tindríem aquells on la cúpula és qui pren les decisions i a l'altre aquell on les bases són qui prenen les decisions, en l'últim cas ens referim, evidentment als sindicats anarcosindicalistes i/o assemblearis que solen anomenar també "alternatius", que no reben subvencions de l'estat en general, que apliquen comunment l'acció directa i/o les directrius marcades en assemblea. Aquests sindicats que són molts i agrupen a un nombre enorme de treballadors i treballadores no poden participar en els macroacords a nivell estatal. Els grans que pel motiu de ser potser tan grans, i per la seva situació en l'espectre polític, han anat prenent una forma d'organització altament burocratitzada i jerarquitzada que a la pràctica fa que la distància entre un afiliat i l'executiva sigui tan gran i complicada que dóna com a resultat que el seu funcionament acabi depenent de les directrius de la cúpula. A més, la cúpula arriba a negociacions amb les empreses, amb l'estat, i amb d'altres agents que, molt sovint, són ignorades no sols ja per les bases, sinó pels mateixos delegats sindicals. Això és ben sabut, no m'invento res en absolut.
Tras las elecciones municipales y forales el PSN quedó relegado a ser la tercera fuerza política en Navarra y, tras más de dos meses de negociaciones y en contra de lo acordado por 104 votos a 1 por la federación navarra del PSN que deseaba un gobierno tripartito PSN-Nabai-IU, desde la direccion general del PSOE se impuso el apoyo al gobierno de UPN- CDN, absteniendose en la votación de investidura de Miguel Sanz que será nuevamente reelegido. Así mismo también apoyó el acceso de la alcaldía de Pamplona en la persona de la candidata regionalista, Yolanda Barcina, aunque en otros ayuntamientos navarros acordó pactos con Nafarroa Bai e Izquierda Unida.O sigui és tal la forma d'entendre la democràcia dins d'aquest partit que, en contra d'allò acordat per 104 vots a 1 per una suposada federació que a sobre s'anomena partit, o sigui el Partit Socialista de Navarra, se li obliga des "la direcció general" del PSOE a canviar el rumb de la política d'una, sinó nació, diguem-li comunitat autònoma. Llavors per què es diu Partit Socialista de Navarra i no simplement Federació regional del PSOE a Navarra, malgrat que ni això, perquè ni tan sols se li podria considerar una federació, tenint en compte que la seva autonomia és nul·la, llavors diguem-li millor sucursal del PSOE a Navarra. Doncs sabem molt bé que una federació és el següent:
1 f. [LC] [PO] Unió política de diversos estats que respecta llur autonomia en els afers interns i confia a òrgans compartits les competències d’interès comú, com ara la defensa, el comerç exterior, etc.Una federació, doncs, és un ens autònom i diferents federacions formen una confederació però ni tan sols el PSOE és una confederació, perquè l'òrgan màxim de govern, en teoria, es denomina congrés federal i no confederal. A Wikipedia ens trobem també amb la següent informació:
2 1 f. [LC] Unió de societats, que tenen un fi comú, en una de superior que les representa.
2 2 f. [SP] Organisme que agrupa els esportistes, els equips o els clubs que practiquen una mateixa modalitat esportiva, amb la finalitat de fixar-ne els reglaments i d’organitzar competicions.
Cada federación del PSOE se organiza de manera autónoma. Hay una federación del PSOE en cada comunidad y ciudad autónoma.Doncs a nosaltres ja no ens queda massa clar que significa autonomia per a aquest partit, doncs els fets ocorreguts a Navarra ens diuen el contrari, tenint en compte que el concepte autonomia significa:
1 f. [LC] Qualitat d’autònom.Repetim, no entenem massa bé què significa el concepte autonomia per al PSOE. De fet, sí, significa que el PSOE, com el PP, són partits altament centralistes i altament jerarquitzats i dirigistes, i d'aquí es desprèn la idea que tenen de l'estat espanyol com a unitat inseparable, centralitzada i entenent l'autonomia com una subjugació al poder central. Tot altre discurs és fals, i això ho demostra els fets de Navarra i la negativa sistemàtica per part de Zapatero a que el propi govern del País Basc pugui convocar un referèndum ni que sigui consultiu. Centralisme extrem d'aquí mano jo. Ingerències en la política de les autonomies tant dins de l'àmbit del seu partit com dins de l'àmbit de les comunitats autònomes. Qui és ningú per dir a un poble, o al seu govern elegit per aquest, si pot convocar una consulta popular o no? Amb quin sentit de l'ètica i amb quin "talante" es pot mantenir aquesta prohibició a portar-la endavant? Qui és la direcció general del PSOE per dir-li a una federació que se li suposa, ja pel fet de ser una federació, la seva pròpia autonomia, amb qui pot pactar i amb qui no? I després s'atreveixen a omplir-se la boca de paraules com democràcia, llibertat, etc.
2 1 f. [LC] [PO] [DR] Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis.
2 2 [DR] autonomia administrativa Autonomia de la qual gaudeixen els municipis, les províncies i altres ens.
2 3 f. [PO] Comunitat autònoma.
3 f. [DR] autonomia de la voluntat Principi en virtut del qual els subjectes jurídics poden convenir lliurement les seves relacions.
Per acabar avui, us deixo un fragment molt il·lustratiu d'un article d'En Papitu:
El lehendakari Ibarretxe es pot haver llançat una vegada més a una piscina buida tal i com ho va fer amb la proposta per a la convivència a Euskadi (conegut popularment com pla Ibarretxe). Veritat o no, també podem discutir la idoneïtat del moment (tenint en compte les eleccions del mes de març), podem discutir la idoneïtat de fer-ho en un escenari on ETA segueix en actiu (i matant), podem parlar de moltes coses però el que no podem discutir és la seva legitimitat. Tan la declaració universal dels drets humans com la carta fundacional de l'ONU deixen clar que els pobles tenen el dret a l'autodeterminació. La negació d'aquest dret és a totes, totes un desafiament a la democràcia.
Les reaccions a mig camí de la histèria dels líders del PP i el PSOE són vergonyoses. Arribar a dir que una consulta sobre l'autodeterminació d'Euskadi l'haurien de votar tots els espanyols, ve a ser com argumentar que el divorci només es pot concedir quan es volgut per ambdues parts.
- Les definicions han extretes del Diccionari de la llengua catalana (2a. edició)
- Fotografia: La roZa Zocialdemòcrata(?) del pZoe en la "Zocietat del beneZtar". Jordi Gomara. Vallromanes, octubre de 2007
