20 d’abril 2007

Què deus estar fent ara?



Qué andarás haciendo ahora,
hecha una madeja en el sillón,
dibujando constelaciones en los huecos
de los cuadros que aún faltan por colgar.

Qué andarás haciendo ahora,
apagando las luces del salón,
probándote quizá un vestido nuevo,
planeando una huida, ver el mar.

Y yo afilando lunas, perdido en el hotel,
encontrando tus caricias en el neceser.
Y yo buscándote en el espejo azul del baño,
en la ropa cansada del armario.

Qué andarás haciendo ahora,
cansada viendo la televisión,
guardando mi paz y mis retratos,
la costumbre de dormir al lado izquierdo.

Qué andarás haciendo ahora,
maldiciendo la luz, el primer sol,
hermosa con los párpados hinchados,
regando las plantas, todos los recuerdos.

Y yo retirando hojas secas de la cama,
soñándome contigo bajo el agua.
Y yo recordando que olvidé tender la ropa,
preguntándome qué andarás haciendo ahora.


Altres enllaços:
Vídeo de l'Ismael Serrano: Qué andarás haciendo

13 d’abril 2007

Què volen aquesta gent...?



Quan m'hi trobava escrivint el post anterior sobre la Laura Riera i la Núria Pòrtulas, tot parlant de la llei antiterrorista que va aprovar el govern del PSOE de Felipe González i que continua avui dia encara vigent, no vaig poder evitar de recordar la cançó de Ma. del Mar Bonet amb lletra de Lluis Serrahima titulada Què volen aquesta gent.

Per a qui no ho sàpiga, la cançó evoca el "segrest" i posterior "assassinat" per part de la policia de l'estudiant Enrique Ruano el 17 de gener de l'any 1969. Enrique Ruano, del qual no he pogut trobar massa informació, pertanyia al Frente de Liberación Popular i, s'argumenta que se'l va detenir per haver-lo vist repartint propaganda de Comissions Obreres. L'any 1994, el Suprem reobriria el cas però els tres policies implicats van ser absolts per l'Audiència.

Podeu trobar informació relacionada a:
Com podeu veure a l'últim enllaç, l'autor diu:

Aunque la canción da a entender que a Enrique le tiraron desde su casa, en realidad parece ser que fue desde un piso de la policía al que le llevaron después de dos días de detención y torturas. La confusión con que se conocían las noticias entonces y la prisa por dar una respuesta política y pacífica, como efectivamente se hizo sobre todo en Barcelona, justifican la "licencia poética".

Val la pena que us mireu i escolteu el vídeo que ve a continuació:



Lletra de la cançó
Maria del Mar Bonet
Sabor de Gracia

Fotografia de Jordi Gomara. Albada a Vallromanes, març de 2007

Més fotografies de Jordi Gomara:

12 d’abril 2007

JOAN SAURA DIMISSIÓ!!! i la resta?



Nosaltres vam lluitar colze a colze amb molts que avui dia okupen els escons de l'esquerra oficial; l'esquerra que està al poder a l'Estat Espanyol, a Catalunya i a d'altres contrades. Vam lluitar molt, alguns n'hi perderen la vida. Vam lluitar per la llibertat i en contra de l'arbitrarietat d'un govern feixista. Aquesta esquerra sobrevivent es va instal·lar als parlaments, a les cadires calentes dels despatxos oficials i, de cop i volta, van trair la complicitat de la nostra lluita. Joan Saura, traïdor, com els altres traïdors que estan als governs català i espanyol es van dedicar a inventar-se noves lleis, noves normes, normes i més normes minvant la llibertat del poble, la llibertat de l'ésser humà, de l'individu traint tota la nostra lluita.

Primer va ser el PSOE de Felipe González, els traïdors més grans, van proclamar la llei antiterrorista que retornava als gossos del poder la possibilitat d'entrar a cop de peu a la porta de les cases, metralleta en mà, escorcollar tot el que els vingués en gana, saltant-se el dret a la intimitat i la pròpia protecció de les famílies dins les seves cases. Agafar a qualsevol persona dins de la seva llar, desposseir-la dels seus drets més bàsics i portar-se-la per la força de les armes, tancar-la sense cap dret, com a un animal, maltractar-la, violar-la, etc. Després els neofeixistes del PP, CiU, etc, amb el vistiplau, la complaença, la complicitat i la signatura sense tremolar el pols del PSOE, van crear lleis com la llei de partits, per posar un altre exemple, que deixava fora d'òrbita els partits que no eren del seu grat.

Però no només governa el PSOE a Espanya, també ho fa IU, per exemple; comunistes, socialistes, socialdemòcrates venuts i traïdors que treballen només per les grans màfies. Casos com el de la Núria Pòrtulas, com el de la Laura Riera, cinc anys i mig empresonada, torturada, etc. El cas d'aquesta última per mitjà de la Guardia Civil, hereva del franquisme més ranci, i en mans de l'Audiència Nacional, el tribunal d'excepció del franquisme. El cas de la primera, pels Mossos d'Esquadra que són igual però, sovint, et parlen en català. Res no ha canviat. Potser ha empitjorat: vivendes més cares, límits de velocitat absurds, retirades de carnet, prohibició de fumar, normes per al menjar, normes per a la felicitat... i el que ens espera.

JOAN SAURA, CONSELLER D'INTERIOR, TRAÏDOR, DIMISSIÓ JA!!!
ELS PARTITS D'ESQUERRA TRAÏDORS!!!,

JUTGES NOMENATS PELS INTERESSOS DELS PARTITS POLÍTICS I NO PER SUFRAGI UNIVERSAL QUE TENEN PLE PODER SOBRE NOSALTRES, FORA!!!

HEM DE REMPRENDRE L'ACCIÓ DIRECTA: SIGNEM TOTS ELS MANIFESTOS DE RECOLZAMENT, ACUDIM A TOTS ELS ACTES, MANIFESTACIONS, TROBADES QUE PUGUEM. ORGANITZEM I PORTEM A TERME NOSALTRES MATEIXOS AQUESTS ACTES!!! UNIM-NOS-HI, UNIM-NOS ENTRE NOSALTRES PER LLUITAR CONTRA AQUEST NOU ORDRE NEOLIBERAL I DICTATORIAL

PASSEM OLÍMPICAMENT DELS PARTITS POLÍTICS, ELS ACTES, MANIFESTOS, MANIFESTACIONS, ETC. HAN DE SORGIR DEL POBLE I DE LES ORGANITZACIONS SOCIALS QUE EL RECOLZEN

05 d’abril 2007

Si pogués...



Si pogués...
Si pogués...
Si trobés la genialitat
que, de tant en tant, es torna necessària.
La genialitat que em permetés apropar-me a vosaltres,
...romandre-hi...
apoderar-me indefectiblement de la vostra ànima,
que la meva sàvia fluís amb la vostra;
que ja no calgués mai més escriure.
Que el meu jo es despersonalitzés decisivament a favor de vosaltres,
a favor de la humanitat sencera.
La humanitat que riu, que plora, que gemega, que crida,
la humanitat defallida i trista, la humanitat que desitja,
la humanitat que lluita, que creu, que hi ofereix, que balla la dansa del ventre...
Aquesta nit, fins i tot, la dansa de la mort.

Lligar-vos intemporalment.
Lligar-nos, fins el mai més, per sempre.
Malgrat que
la glaçada és persistent, i ja saps
que ara és temps de neus.

Crear aquest lligam permanent
transcendent i congruent,
...definitiu...
que no m'empenyi, no,
que no m'empenyi cada dia
a haver de desplaçar aquests dits sobre l'absurd del teclat
per a dir-vos que us entenc, que us estimo,
que estic amb vosaltres,
tan amaradament amb vosaltres que,
gairebé, quasi que, de tal manera que
som la mateixa persona
tal vegada una unitat,
tal vegada un pensament comú,
un cor comú,
un cor únic,
com a mínim, una complicitat etèria,
una mà amiga,
un mutu enteniment,
emparats en la necessitat de voler ser
de voler ser el mateix, però al mateix
temps, individualment diferents
i quasi obligatòriament distints
però no desiguals, no, desiguals no,
mai més desiguals,
compartint la mateixa casa
compartint, fins i tot, la mateixa matèria,
el mateix ordinador, i
per què no?
el mateix aparell de televisió.

Vingueu aquí.
Vingui allà.
Per apropar-t'hi.
Per apropar-m'hi.
Per fer un pacte de sang, si cal,
per recordar-te
que sóc aquí
i que tu hi ets enllà
junts i lluny,
lluny i junts,
tan junts que el nostre alè és una sola mateixa respiració.
Una sola respiració comú i individualment tan diferent
que qualsevol intent de reducció a la simplicitat grupal
mera i sense cap matís individualitzant
resultés, per se, tant ridícula que calgués del tot
fer-la inviable de manera científicament intuïtiva.


Poema i fotografia de Jordi Gomara

(Veure l'adaptació al castellà)

Sol·lidaritat amb Jaume d'Urgell

Solidaridad con Jaume del bloc: Bits Rojiverdes

Hace unos meses el compañero Jaume protagonizó una acción noviolenta durante la mani «contra la precariedad del trabajo y la vivienda» de 14/5/06 que consistió en la sustitución de la bandera rojigualda de la sede de los Juzgados de lo Contencioso Administrativo por la tricolor republicana. Por estos hechos ahora está siendo juzgado por desórdenes públicos y ultraje a España, según el escrito de diligencias previas que ha recibido del Juzgado de Instrucción nº 25 de Madrid, que pide penas de cárcel, multa e inhabilitación. La verdadera barbaridad es que le piden ¡6 años! sólo por quitar una bandera, ¿en qué país vivimos?, ¿qué clase de democracia tenemos?

En solidaridad con él y todos los republicanos y republicanas, reproduzco aquí el artículo que ha escrito en respuesta al procesamiento.

¡Viva la República!

¡Rebelión!

Jaume d’Urgell (copyleft) Madrid, abril de 2007

Nada importante ha cambiado desde que hace 70 años, los militares empezaran a asesinar a todo aquel que defendiera un Estado Democrático y de Derecho. El fruto de nuestro esfuerzo se ha reducido a la mitad para que las mujeres trabajen por nada, lo arbitrario nos domina, nos explota, nos atonta, nos miente y encarcela… ¡Basta! ¡Ignoremos al rey! Exijamos un proceso constituyente, ¡Ahora!

Continuar leyendo ‘Solidaridad con Jaume’

03 d’abril 2007

5è aniversari de la victòria popular!



M'ha arribat el següent e-mail de l'Assemblea Bolivariana de Catalunya, pregant la seva difusió:

Veneçuela: revolució en marxa!
Divendres, 13 d'abril de 2007 , 19:00h
Acte commemoratiu del 5è aniversari de la victòria popular
CAN VIES Carrer Jocs Florals, número 42 (Sants, BCN)
Per obtenir el cartell : www.nodo50.org/bolivariana/Imagenes/cartell 13.04.07.jpg

El proper dia 13 d'abril es complirà el cinquè aniversari de la restitució de la democràcia a Veneçuela i el retorn al poder del seu president, Hugo Chávez, legítimament elegit pel poble veneçolà el desembre del 1998. Un poble que, aquell abril del 2002, sortí al carrer per tal d'evitar el triomf d'un cop d'Estat iniciat dos dies abans –l'11 d'abril- i orquestrat pels partits de l'oposició i els grans mitjans de comunicació privats veneçolans, amb el suport dels EUA i la complicitat del mateix govern espanyol.

Per recordar aquestes dates, l'Assemblea Bolivariana de Catalunya de Solidaritat amb el Poble de Veneçuela ha convocat una festa commemorativa que tindrà lloc el proper divendres dia 13 d'abril a partir de les 19:00h al Centre Social Autogestionat Can Vies de Sants (Barcelona).

L'acte, totalment gratuït, s'iniciarà amb una xerrada-col·loqui a càrrec de l'activista social veneçolà, Andrés Antillano. A partir de les deu del vespre, la jornada prendrà un caire més lúdic amb un sopar popular veneçolà i una festa amb la representació de l'obra teatral Transmisión del grup IMPROVISTO i les actuacions musicals de Wagner Pa [afrofunk brasilero], el Gato-El-Qiman & DJ Kdo [hip-hop] i Candela Latina [salsa, merengue i ritmes llatins].

Durant l'acte es passaran projeccions amb imatges d'aquells vertiginosos tres dies que van tenir tot un país en vigília i que, gràcies a la pressió popular, es resolgueren amb el fracàs del cop d'estat i el triomf de la democràcia. En definitiva, el 13 d'abril del 2002 és tota una data per recordar i celebrar, tant pels veneçolans com per tots aquells que creguin en la democràcia com un exercici continu d'expressió de la voluntat popular. Us convidem a tots plegats a celebrar-ho amb nosaltres. Us hi esperem.

Qui és ANDRÉS ANTILLANO?

Andrés Antillano simplement vol que se'l titlli com a "activista social". Però ens atrevim a dir que aquest veneçolà establert a Caracas és un dels puntals dels Comités de Tierra Urbanos de la ciutat: membre de l'Assemblea Metropolitana de Comités de Tierra Urbanos, participà en l'avantprojecte de la Ley de Regularización de la Tierra Urbana y Cogestión a Veneçuela. Per altra banda, en l'àmbit més professional, Antillano és psicòleg social amb un postgrau en Criminologia per la Universitat de Barcelona i actualment professor a la Universidad Central de Venezuela a Caracas. Ha treballat en àrees de drogues i prevenció comunitària i en projectes relacionats amb presons, seguretat ciutadana i policia; havent estat designat l'any passat un dels comissionats per a la Reforma Policial que s'està duent a terme a aquell país.

Què és l'ASSEMBLEA BOLIVARIANA DE CATALUNYA?

L'Assemblea Bolivariana de Catalunya reuneix diversos col·lectius catalans que treballen conjuntament per tal de difondre i donar suport al procés revolucionari bolivarià. L'assemblea es creà l'any 2004 amb l'objectiu de crear un espai de trobada per a una trentena d'organitzacions i entitats que mostraven preocupació i interès pel que estava succeint a Veneçuela -el mateix any l'oposició havia convocat un referèndum revocatori contra Chávez, que guanyà per una
àmplia majoria.

L'Assemblea, es composa d'una trentena d'entitats, entre les que podem nombrar l'Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua, l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP), la Brigada Simón Bolívar- CJC Joventut Comunista, la Brigada Catalana-Veneçolana Ali Primera, la Brigada Vallesana Simón Bolívar, el Casal de Cuba de Barcelona, el Centro Social Can Masdeu, la Casa de Nicaragua, el Col·lectiu Bolivarià Cayapa de Solidaritat amb el Poble de Veneçuela, El Militante, Endavant, Entrepobles, Huelga Mundial de Mujeres, Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya (Intersindical-CSC),
el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC-viu), o Revolta Global, entre d'altres. Des d'aleshores aquests col·lectius s'han anat reunint a la Casa de la Solidaritat de Barcelona per tal d'organitzar tota mena d'activitats de difusió i fer seguiment de l'actualitat a Veneçuela.

Per obtenir més informació pot visitar-se la pàgina web: www.nodo50.org/bolivariana/

On és CAN VIES?

El Centre Social Autogestionat CAN VIES s'ubica al barri de Sants de Barcelona, just al Carrer Jocs Florals, número 42. Metro L1 i L5 : Plaça de Sants.

Barcelona, 31 de març del 2007
Assemblea Bolivariana de Catalunya

02 d’abril 2007

La sobirania a debat!

M'ha arribat el següent e-mail de Xarxa de Blocs Sobiranistes; us el copio a continuació:

La XBS us informa que aquesta nit, a les 21:55, al programa Àgora del Canal 33, es farà un debat sobre sobirania. A darrera hora s'hi ha incorporat la presència d'en Oriol Junqueras, membre de Sobirania i Progrés. Us proposem que hi participeu massivament, a través del seu fòrum (que ja està funcionant) i a través dels vostres comentaris als blocs durant l'emissió del programa. Cal aprofitar la presència del debat sobiranista a la televisió pública catalana.

A més us encoratgem a participar-hi al programa per tal que la presència sobiranista hi sigui força reixida. Escriviu correus i feu trucades al programa!

Web del programa: http://www.tv3.cat/pprogrames/agora/agoSeccio.jsp

Web del fòrum: http://forums.ccrtvi.com/viewforum.php?f=660

Apunt de Xavier Mir amb la proposta: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/45147



Imatge extreta de: El substitut