Nova vacuna

Tal vegada el desig de sentir-nos déus –poder atorgar i treure la vida-, destruir i delectar-nos amb el sofriment dels altres, provingui de manera innata en l'ésser humà. Però, evidentment, ens dotem d'un sistema de valors que pot produir-nos horror davant tals fets de “manera gairebé instintiva”. Però és fàcil observar com triomfen les “pel·lícules d'acció” nord-americanes, i el plaer morbós que produïx veure escenes de violacions i atrocitats múltiples en l'espectador. Els cineastes ho saben, els productors de telediaris televisius ho saben… les imatges que més triomfen són les més sagnants (reportatges del 11 M a Madrid, etc.).

La “festa nacional” de l'estat espanyol és una mostra vergonyosa de com l'ésser humà pot delectar-se amb el sofriment d'un animal, atès que delectar-se amb el sofriment d'una persona és “quasi” “políticament incorrecte”.

Però bé, el meu amic Garrofaire n'ha trobat un antivirus i ho va proposar fa diversos dies en el seu blog. Aquest antivirus no l'ha creat ell perquè no és metge, però l'ha fet arribar a través de la seva pàgina i jo vull transmetre'l també a través de la meva amb la bona intenció que pugui arribar a una major part de la població i que la vacuna pugui estendre's més ràpidament i amb major efectivitat.

Us convido a vacunar-vos contra el virus de la “festa nacional” si ja no esteu vacunats contra ell, i si ho esteu us en pot servir com a dosi de record:

MATAR POR DIVERSIÓN (arxiu pdf)

***Imatge/fotografia

Aquell estiu del 92...

Corrien els temps a l'any 92. Era Cali, Santiago de Cali, Colòmbia. Agost. Calor, color, exuberància, magia. Érem tots dos, tan sols tu i jo. Era poesía, era una cançó...

Fotografia: Jordi Gomara. El gato del río. Santiago de Cali, Colombia. Estiu de 2006

Enllaços relacionats:

*Lletra de la cançó

*Maria Bethania

*Joan Manuel Serrat

*Les cançons d'Itaca2000

*Sinceramente teu

'déu ens ofega però no ens estreny'

Quan els EUA van començar els atacs contra l’Iraq, tothom vam sortir als carrers a protestar-ne massivament. Era un esdeveniment nou i molt sonor en els darrers anys. Feia dècades que no s’hi donava un cop d’efecte tan sorollòs perpetrat pels “capos” de les nostres democràcies modernes, occidentals, lliberals, del nostre exemplar “Estat del Benestar”.

En aquell moment vam fer mostra de valentía i gran força contra les persones que suposadament “governen en democràcia” però que actuen de forma arbitrària, tal com queda demostrat dia rera dia. Tanmateix el sr. Bush tornà a sortir guanyador a les eleccions i amb molts més vots que la primera vegada que s’hi va presentar.

Hi vam gastar moltes energies llavors i la nostra veu no va ser escoltada. Al cap i a la fi, el canvi de govern a l’estat espanyol va anar precedit d’un esdeveniment desagradable i una manipulació informativa del govern anterior del PP. Si no haguès passat tot allò que va passar, molt probablement el nostre president estatal actual seria el sr. Rajoy i no el sr. Zapatero.

Si les tropes espanyoles van ser retirades de l’estat iraquià va ser pressumiblement per una promesa electoral del actual president del govern espanyol (el qual no compleix sempre les seves promeses electorals, com bé coneixem ja tots), i perquè evidentment aquesta promesa electoral era una estratègia per a aconseguir vots, com també ho era la promesa “d’aprovar l'estatut que sortís del parlament català”, però bé com els catalans som menys i a sobre la meitat n’era indiferent, no calia pas acomplir totes les promeses electorals.

Bé, la qüestíó és que ara ens trobem amb nous atacs brutals contra interessos àrabs per part de l’aliat d’EUA i la Plataforma contra la Guerra torna a convocar-nos a manifestacions i altres activitats diverses, però com que ja n’estem vacunats, ara ens preocupa més pensar en com puja el gasoli, com puja l’habitatge, els lloguers, els aliments, com ens estrangulen a la feina, com puja l'IPC respecte al sou, etc.

O no és cert? O serà que també n’estem vacunats? O serà que el nostre sistema funciona de tal manera que la primera vegada que els nostres “capos” s’hi passen una mica ens escandalitzem, però ja que “dios ahoga pero no aprieta o aprieta poco a poco” ens hi anem adaptant de mica en mica als nous dictadors de “traje y corbata” i parlament democràtic, i els tornem a votar una vegada rera l’altra i que hi vagin fent que nosaltres ja n’hi tenim prou de problemes, i d’altres preocupacions d’índole més personal?